Projecte BOND (2017-2020)

Revista SABC

Dispoñible en galego | Disponible en castellano

Dora Cabaleiro és productora en la xicoteta localitat de Negueira de Muñiz (Lugo). Allí treballa la terra i fa pa i conserves que la cooperativa agroecològica en la qual participa ven en els mercats i grups de consum de Galiza i Asturies. En el seu dia a dia fa un gran esforç per a poder compatibilitzar aquesta activitat productiva amb la criança i amb la participació en el Sindicato Labrego Galego (SLG), des d'on treballa per a trencar el que sembla un cercle viciós: «Per a transformar el sector agrari fan falta polítiques que, entre altres coses, facen costat a la gent que emprén en el camp, l'accés a la terra i a l'habitatge en el rural… No obstant això, com aconseguim pressionar des de les organitzacions llauradores quan convivim amb la precarietat econòmica i personal i amb poc temps per a l'acció política?». Dora coneix de primera mà la importància de l'aportació de les dones a aquestes lluites, per això denuncia que aquesta falta de temps és més greu en el cas de les llauradores, per a qui s’hi sumen els treballs de cures, més encara en una situació de pandèmia.

Mireia González és secretària general de la Coordinadora Camperola del País Valencià (CCPV-COAG). A més de produir i elaborar conserves artesanes, regenta una parada ecològica en el mercat del barri d’Algirós, a València, i coincideix amb els plantejaments de Dora. «Perquè el sector siga fort i es tinga més en compte, fa falta més gent que hi participe i més pressupost». Afig la dificultat de treballar conjuntament amb el personal tècnic, ja que aquest té un horari laboral i les productores, no. «Això genera falta de coordinació i de capacitat de treball conjunt».

Les organitzacions de Mireia i de Dora formen part de La Vía Campesina, el moviment internacional que treballa per la sobirania alimentària, format per centenars d'organitzacions camperoles, pescadores, indígenes i rurals de tot el món. Els esforços de cadascuna d'elles, en el seu dia a dia, conflueixen així en una lluita global per situar de nou en el centre als qui produeixen aliments per a cuidar i reproduir la vida, no per a enriquir-se o especular-hi.

   Com aconseguim pressionar des de les organitzacions llauradores quan convivim amb la precarietat econòmica i personal i amb poc temps per a l'acció política?   

Revolucions liderades per la pagesia

«La majoria de les revolucions i iniciatives de resistència davant els processos de capitalització i modernització de la societat nasqueren històricament de moviments liderats per llauradores i llauradors, perquè identificaven amb molta claredat les injustícies i els processos de depredació dels béns naturals contra els quals s'oposaven, i s'hi oposen, activament», afirma Mamen Cuéllar. Mamen és investigadora de l’Instituto de Sociología y Estudios Campesinos (ISEC) de la Universitat de Còrdova i per a ella hi ha tres claus per a entendre la crisi de les societats camperoles: la revolució industrial, l'emergència del capitalisme i la legitimació de la ciència occidental. «Aquestes tres potes es van encarregar de construir una imatge de la pagesia com endarrerida, obsoleta, reaccionària… Les seues lògiques i maneres de vida van ser menyspreades, perquè, amb elles, els processos de modernització i capitalització del camp no eren possibles», afig.

En Galiza la població rural vivia quasi fonamentalment de la ramaderia, de la cura i l’aprofitament de les muntanyes i del cultiu de la terra, amb diverses pràctiques i sabers que mantenien la seua fertilitat al llarg del temps i aprofitaven al màxim els recursos locals sense deixar de cuidar-los. D'aquesta manera es cobrien les necessitats bàsiques d'autoproveïment comunitari. Aquests sabers estan documentats, per exemple, en el llibre Árbores que non arden. As mulleres na prevención de incendios forestais (Vigo: Catro Ventos Editora, 2019), que ressalta un tret camperol universal, el de no dominar ni controlar l'entorn, sinó incloure-s’hi. Juan Clemente, tècnic de l'organització de Mireia, resumeix aquesta visió del bé comú enfront del model de producció industrial actual, de caràcter individualista: «el camp no era de ningú i, per això, era de totes».

A Conchi Mogo, tècnica de l'organització de Dora, li dol comprovar com el sector agrari es converteix en marginal en el medi rural gallec. «Les dades ho demostren: en els anys cinquanta hi havia 827.000 persones amb activitat agrària i en 2012, poc més de 59.000. Això comporta una progressiva desaparició de la dimensió comunitària; i en aquest procés les veïnes i els veïns del rural perden cada vegada més pes com a subjecte actiu».

Patir en primera persona aquesta situació i tindre tan clara la importància d'un sector actiu, coordinat, fort i alegre per a canviar-la va ser el que va fer que els sindicats de Dora i Mireia i altres organitzacions de La Vía Campesina d'Hongria, Romania, Portugal i Regne Unit, al costat de cooperatives emblemàtiques de Noruega, Itàlia i França, i universitats de referència en l'agroecologia, com la de Còrdova, Coventry i Wageningen, posaren en marxa en 2017 el projecte BOND, amb fons europeus i el suport de la FAO.

   Aquesta xarxa en pro de l'agroecologia en l’àmbit europeu ara és palpable, sóc capaç de posar-hi noms i cares i sé que puc tocar a aquestes portes.  

Futurs desitjables i possibles

Per on començar? Com pot afrontar-se un repte tan gran amb un projecte de tres anys? Conscients de l'abast, les contradiccions i els obstacles, l'equip va considerar que la clau era enfortir els vincles entre les organitzacions, millorar tant com fora possible el seu funcionament i ampliar-ne la capacitat d'incidència política. Per això, la primera part es va planificar al voltant d'una sèrie de viatges d'estudi a diferents països europeus i de la sistematització d'experiències d'èxit, inspiradores i útils, que ajudaren a imaginar futurs desitjables i possibles.

«Aquestes visites van ser una oportunitat per a veure-hi amb claredat des del terreny, perquè si no el coneixes directament, és difícil fer-te una idea; per a mi van ser molt enriquidores», diu Dora, emocionada en recordar la seua visita a Gal·les, amb l'organització Landworkers Alliance com a amfitriona. Mireia també hi va ser i ressalta la importància d'haver compaginat les visites amb moments més distesos. «Va haver-hi dos moments inoblidables a Gal·les, un la nit de festa, quan totes acabàrem ballant vals, i un altre en el qual vam poder parlar de manera més íntima i explicar-nos d'on veníem». En total, van participar unes seixanta persones en aquests viatges, totes llauradores, tècniques d'organitzacions o aliades de diferents tipus. Dora destaca la importància de les dinàmiques emprades per a conéixer-se i extraure’n contingut i emoció des del treball profund, perquè això és el que et fa reconéixer de veritat a l'altre. «Aquesta xarxa en pro de l'agroecologia en l’àmbit europeu ara és palpable, sóc capaç de posar-hi noms i cares i sé que puc tocar a aquestes portes. M'ajuda saber que anem totes a una perquè venen temps durs».

El segon bloc d'activitats del projecte BOND va ser més aviat de diagnòstic. S’hi van utilitzar eines d'anàlisis, metodologies participatives, jornades de formació, mecàniques de joc (ludificació) i diversos tallers en els diferents territoris per a definir-ne les prioritats i les accions.

Un dels temes sobre els quals es va decidir treballar va ser la transformació de la normativa higienicosanitària. «Veiem que el marc institucional i normatiu s'allunya cada vegada més de l'essència camperola», explica Conchi, del SLG. «S'ha abandonat per complet la idea d'una activitat agrària diversificada i la funció tradicional de transformar aliments per a conservar-los, vendre'ls o assaborir-los de noves maneres, i també s'ha allunyat aquest procés de les granges o les finques. Per això cal promoure una normativa higienicosanitària per a produccions camperoles», afirma. Transformar els aliments aporta un valor afegit al producte final i les administracions a vegades bloquegen projectes productius camperols per desconeixement de les mesures de flexibilització previstes en la normativa en vigor. El SLG i el mateix projecte BOND consideren molt important, entre altres coses, la formació en aquestes mesures, tant de l'autoritat sanitària competent, com del personal tècnic assessor. «Amb tot, considerem que també seria molt interessant per a la sostenibilitat econòmica del camp poder comptar amb més obradors compartits o amb un registre únic per explotació o granja, amb alta en diversos productes diferents alhora, que fomentara la diversificació de cultius i l'activitat en el nostre entorn rural», afig.

Passar a l'acció

I alguna cosa de tot això va aconseguir el projecte BOND en la seua tercera fase, la de passar a l'acció. Es van signar acords entre parts per a definir i assegurar el treball conjunt. «Nosaltres vam establir un acord entre les quatre entitats espanyoles i organitzàrem un taller de normativa higienicosanitària amb un enorme èxit de participació que ha donat peu a la creació d'una xarxa per a aconseguir canvis reals», explica Juan. A més, es van convocar quatre tallers regionals europeus en els quals es van aconseguir posicionaments conjunts sobre polítiques agràries, accés a mercats, agricultura sostenible i suport a l'acció col·lectiva. Una altra acció molt important va ser el Foro de Jóvenes que va aconseguir reunir  34 joves llauradors i llauradores de 34 països d'Europa entorn d'una sèrie de debats que va culminar amb una crida comuna per un futur agrari que els incloga com a actors principals. Juan està segur que aquestes accions faran que altres xarxes existents s'enfortisquen; per exemple, la mateixa Coordinadora Europea de La Vía Campesina (ECVC) o el moviment de joves europeus. «El principal és que la gent s'ha conegut. Si es troben de nou en espais com aquests es reconeixeran i hi haurà una complicitat i uns afectes que ajuden molt a treballar», explica.

Per a Mireia i Mamen, un dels moments més intensos i bonics del projecte va ser el fòrum interregional de Còrdova, en el qual les 60 participants en els viatges d'estudi es van trobar amb persones de les 17 organitzacions sòcies del projecte. «Les presentacions d'experiències es van fer de manera que, sense compartir idioma, poguérem escenificar pensaments i impressions comunes», recorda Mireia. «Es van dissenyar moments per a parlar amb altres llenguatges, per exemple la representació teatral dels aprenentatges de les visites de camp o l'intercanvi des de l'emoció en el fòrum obert», explica Mamen. «Crec que aquests moments van generar un ambient d'empatia, d'inclusió, de diversió i d'obertura, que va facilitar una connexió entre les persones assistents i va culminar en la festa de tancament del fòrum, amb un ambient preciós de complicitats i riures», afig.

Què queda per als qui no hi participem directament? Tots els aprenentatges i eines elaborats i practicats en aquests anys, que s'apliquen en organitzacions i xarxes, romanen en la web del projecte. Hi ha El Granero, el repositori d'històries d'acció col·lectiva. Hi ha la biblioteca virtual, creada per la FAO i les organitzacions sòcies del projecte, organitzada segons les àrees que es van prioritzar: agroecologia, diàleg constructiu, gestió financera, accés al mercat, desenvolupament organitzacional i qüestions transversals. Hi ha també la metodología participativa que va desenvolupar la Universitat de Còrdova, que permet a les organitzacions fer una autoanàlisi d'actituds, limitacions i febleses per a poder respondre millor a les seues necessitats i aspiracions i els recursos de ludificació, eines experimentals i participatives per a facilitar a través del joc un entorn propici, empàtic, col·laboratiu i creatiu per a generar visions estratègiques i solucions.

Mamen, Conchi, Dora, Mireia i Juan se senten molt satisfetes amb aquesta experiència. Conchi i Juan, la part tècnica de l'equip, esperen poder fer-hi seguiment. «Aquest projecte ha servit per a conéixer-nos més entre els col·lectius, per a generar confiança, i segurament hi haurà més possibilitats de treball conjunt, i continuarem lluitant, en definitiva, per la sobirania alimentària, que hui més que mai considerem urgent i necessària», diu Conchi.

«Per a una organització camperola com la nostra, aquest projecte ha suposat una mena de pujada d'autoestima», diu Juan, de CCPV-COAG. Per a ell també s'ha creat una xarxa molt rica de relacions. «Hem conegut el treball de macrocooperatives holandeses i noruegues, però també hem visitat les Cooperatives d'Utilització de Maquinària Agrícola (CUMA) franceses, que s'han organitzat en xicotets grups per a tindre botigues conjuntes o subministrar aliments a menjadors escolars. Recentment aquestes cooperatives m'han demanat contactes de Navarra i Euskadi». Juan sap de primera mà que s'han establit vincles directes entre persones que s'han conegut en el projecte i ara, en la distància estableixen canals de suport mutu. «Sense anar més lluny, fa un mes, en un intercanvi de llavors a Castielfabib, vaig trobar exposat en una taula un cogombre blanc bosnià que l'any anterior havia enviat Vojin en una carta postal, just en tornar a la seua casa després de visitar València amb el projecte. Això no acaba ara, això continua de milers de formes».