Àgueda VITÒRIA

Disponible en castellano

Foto: Paco Gracia

 

Poques vegades un despertador sona abans de les quatre del matí per gust. Per a unes, rutina diària assumida de manera més o menys resignada, més o menys feliç: treball, sense més. Per a d'altres, el començament d'una llarga jornada per la qual han desemborsat una quantitat gens menyspreable (les experiències de turisme pesquer en vaixells d'arrossegament varien entre els 85 € i els més de 200 € segons el lloc on es porten a terme) i davant la qual es mostren entre expectants i atemorits. No és per a menys: el mitjà en què es mouen ara els és del tot alié. En terra les activitats agrícoles i ramaderes són visibles i formen part del paisatge quotidià no només en el camp, sinó també als afores de les ciutats; en canvi, l'activitat pesquera roman allunyada de la mirada de qui no s'hi dedica, la gran desconeguda, mentre omplim el carro de la compra amb els seus productes —cada vegada menys, cada vegada pitjor— ignorants davant d'un ofici del qual ho desconeixem tot.

Fem-ne la prova: eres capaç de citar més de deu espècies comercials de peix? Més encara: eres capaç de citar més de deu espècies comercials de peix de proximitat? Situa't enfront del taulell d'una pescateria: sabries explicar com ha sigut capturada cadascuna de les espècies a la venda? Mitjançant quins arts? En quines zones? Les persones consumidores estan cada vegada més desconnectades dels processos d'extracció i producció dels aliments; cal un acostament real si pretenem garantir la supervivència d'un sector en estat d'alerta constant des de fa dècades i amb un futur de poques certeses en un escenari de canvi climàtic que té conseqüències sobre les espècies marines, la sobreexplotació dels caladors, l'encariment dels combustibles fòssils o l'absència de relleu generacional.

Una activitat turística que es desenvolupa principalment en destinacions de costa ja saturades pot contribuir a revertir aquesta situació? És difícil de respondre, encara és difícil quantificar-ne els resultats. Tot i que la trajectòria consolidada del turisme pesquer en països com Itàlia puga servir d'exemple, ací encara naveguem en bolquers, amb un reial decret aprovat aquest 2019, uns antecedents i una aplicació desigual en el territori: a Catalunya fa anys que ofereixen activitats de pescaturisme que no acaben d'enlairar-se; a Mallorca, el producte s'ha establit especialment entre el turisme estranger; al País Valencià, està arrancant amb força en diversos ports posant l'accent en l'aspecte divulgatiu. Andalusia, Canàries o Galícia avancen també en l'activació i la consolidació de diferents iniciatives, en moltes ocasions coordinades a través dels Grups d'Acció Local de Pesca (GALP), els qui haurien de complir un paper fonamental en la dinamització i la posada en marxa d'iniciatives de diversificació en el sector.

De moment, les embarcacions d'arts menors (tresmall, palangre, cadufs...) són les que desperten més interés, mentre que les d'arrossegament tenen una incidència relativament menor. La comercialització de l'experiència en les primeres sembla, a priori, menys complicada: es pesca prop de la costa, la durada de l'activitat no sol allargar-se més de cinc o sis hores, hi poden participar xiquetes i xiquets des dels cinc anys i el cost és inferior al de l'experiència en embarcacions d'arrossegament. En aquestes últimes, la durada de l'activitat no sol baixar de les deu hores, la costa queda fora de l'abast de la vista, el mareig és freqüent i encara que el preu està més que justificat, convida a pensar-s'ho dues vegades. Si als inconvenients obvis, com les condicions atmosfèriques, hi afegim que l'activitat de pescaturisme només pot dur-se a terme en dies laborables —o siga, de dilluns a divendres—, la dificultat de comercialització d'aquest tipus d'experiències es fa palesa.

El nombre de participants està subjecte a les limitacions d'eslora de les embarcacions i qualsevol modalitat de pesca professional pot adaptar-se per a l'activitat de pescaturisme, però la durada màxima és de 24 hores. Queda exclosa, per tant, la possibilitat d'embarcar-hi en marees de diversos dies; una opció que, d'altra banda, hauria facilitat la visibilització del treball en les pesqueres d'altura. Potser com a producte turístic és difícil d'encaixar, però l'extensió del decret hauria permés, per exemple, reduir els tràmits d'embarcament de periodistes i altres professionals de la divulgació. No perdem de vista que la valoració d'un producte alimentari canvia, de manera positiva, des del moment en què posem cara a qui el produeix. Per no dir com es transforma aquesta relació quan coneixem tot el procés de primera mà, encara més si en som partícips.

Les experiències

A les quatre i mitja del matí encara és de nit. Al silenci, s'hi van afegint motors en marxa; transformen l'espai sonor en allò que suposa el primer colp per al grup de turistes. No acabe de trobar-me còmoda anomenant-los turistes o pescaturistes. Les connotacions negatives que ha adquirit el terme fan que, fins i tot amb el convenciment que el model que proposem no és el convencional, emprar-lo continue sent incòmode; especialment, quan partim de llocs saturats. I encara més quan crec, fermament, que el públic potencial d'aquesta activitat hauria de ser, per a començar, la població local. Tornarem sobre això, de moment ho deixarem en turistes. Al soroll ensordidor, s'hi suma l'olor del combustible: segon colp. La tripulació reparteix jupetins salvavides i recomanacions de seguretat. Ningú que mai haja estat en un sap ben bé com moure's sobre un vaixell d'arrossegament; hi falten agafadors i hi sobren moviments i maquinària. Hauran de passar onze hores fins que tornem i un primer café amb alguna cosa sòlida per a acompanyar és tan bona opció com gitar-se a dormir fins al moment de calar. Hi ha qui anota mentalment vocabulari i definicions: ja no les oblidarà mai. Hi ha qui dorm i hi ha qui no vol perdre's res, qui busca la foto de l'eixida del sol sobre la mar. Encara que això passe cada dia.

Amadeu, Ignacio, Rafa, Juan Antonio, Batit, Vicent, José Luis, Adelino, Mircha, Salvi, Jesús, Iván, Pepe, Hamil… És important posar cara i nom a les persones que fan possible l'arribada del peix a la teua taula. Poder compartir amb elles cinc, sis, onze hores de treball és molt més que pagar per una experiència a contar després, molt més que quatre fotos amb gambes roges que no caben en el palmell de la mà. Dotze anys després del meu primer contacte amb la pesca professional, i des del present treballant en projectes de turisme pesquer, posar un peu en la coberta d'una barca continua sent sinònim d'aprendre. Per part del turista, cal predisposició, és essencial. És la millor manera que l'activitat siga realment transformadora, que res no siga igual la pròxima vegada que xafe una pescateria. I encara que probablement ja ho he dit i segurament tornaré a repetir-ho al llarg d'aquest article, ho diré una vegada més: no es tracta de passejar gent per la mar. El pescaturisme no naix com una activitat turística més, sinó com a complement econòmic per als pescadors davant la necessitat de diversificació en el sector i ha de servir com a eina de promoció que incentive el consum de peix de proximitat.

   No es tracta de passejar gent per la mar. El pescaturisme no naix com una activitat turística més, sinó com a complement econòmic per als pescadors davant la necessitat de diversificació en el sector i ha de servir com a eina de promoció que incentive el consum de peix de proximitat.   

A les set del matí una alarma avisa a les dorments. Comença la maniobra de calat, que durarà una mitja hora, i després de les portes encara baixaran centenars de metres de cable. La gamba roja no està precisament a prop; durant les següents hores, el bou agranarà el fons buscant-ne. La impopularitat de l'arrossegament suscita preguntes freqüents entre el grup de turistes. Amadeu, patró de Xàbia en una barca que practica el pescaturisme, utilitza sovint una comparació davant els dubtes: «Si amb una excavadora treballe sobre un jaciment romà, el problema és l'excavadora?». El resultat final de la jornada acabarà d'aclarir tota qüestió, però encara és hora d'un altre café.

Les rutines són diferents en les barques d'arts menors. No hi ha el tedi de les hores buides, tot passa més de pressa. Alguna cosa viva es mou en la coberta quasi tot el temps. La turista no només hi embarca i mira; participa també de tot allò que, amb totes les garanties de seguretat, forma part del dia a dia de faena en la mar. Toca, mata, classifica, menja. A vegades hi ha sort: el raig de la respiració d'un catxalot, uns dofins llistats saltant en la proa, caps d'olla curiosos a un costat, un rorqual comú, el salt dels peixos espasa, una tortuga gens babaua o la companyia —més freqüent— de baldrigues, mascarells, gavines, escaterets i xatracs. Algú, mentrestant, neteja peix per a fregir en l'esmorzar: caputxos, furons, negrets. Hi ha unanimitat en el grup de turistes: mai havien menjat res d'això abans.

La cuina és un dels pilars sobre els quals hauria de sustentar-se la major part de les iniciatives destinades a la diversificació pesquera. Tot ve de la cuina i hi podem trobar solució a molts problemes del sector. Però aquesta és una altra història, també important, però una altra. Ara fa olor d'arròs amb gambes i pota, a cigala a la planxa, a guisat de rap. La cuina de barca mereix la seua estrela i qui ja l'ha provada assegura que és una de les millors coses de l'experiència. Mans que coneixen millor que ningú el producte, frescor garantida: la màgia d'obtenir la matèria primera, la transformació en la millor versió de si mateixa i la degustació en el lloc d'on ve. Des de la cuina, podem parlar de temporades, d'espècies sobreexplotades, de l'aprofitament del peix de rebuig o de valor comercial escàs. En poques ocasions es gaudeix d'aquesta proximitat, d'aquesta absència de bretxa entre el lloc en què es produeix i el lloc on es consumeix. En poques ocasions és possible, amb tanta claredat i de manera tan directa, combinar ciència, gastronomia, educació ambiental, patrimoni històric i etnogràfic, i, a més, fer-ho de manera lúdica i participativa.

Què és, què volem que siga el pescaturisme?

L'enfocament de les administracions i entitats que treballen en l'activitat ha incidit especialment en l'aspecte experiencial, com a pur producte turístic; però no hem de deixar de banda no ja el potencial, sinó la necessitat que el turisme pesquer es convertisca en una eina divulgativa que s'allunye del concepte d'experiència emocionant puntual. Seria un error concebre l'activitat com una part més del turisme actiu per a afegir a la llarga llista de possibilitats que saturen les nostres costes, entre el lloguer de motos d'aigua i les excursions en caiac. Tenim totes les eines per a oferir alguna cosa més, no només a bord de les embarcacions de pesca, sinó també en terra; una aportació realment diferenciadora i pedagògica sobre la mar, la història de les comunitats pesqueres, el patrimoni viu inseparable de la professió, el consum de peix o els problemes dels ecosistemes marins. No podem desaprofitar aquest altaveu cada vegada que algú puja per primera vegada a una barca de pesca i aprén com es captura la gamba roja, cada vegada que algú va per primera vegada a una subhasta de peix.

Malgrat la bona nova de la regulació de l'activitat, la major part del camí continua per fer. Amb alguns aspectes en mans de les comunitats autònomes encara sense legislació (és el cas, per exemple, de la venda directa del producte) i uns altres que, en opinió del sector, cal millorar (especialment en l'àmbit burocràtic); en els pròxims anys podrem avaluar què ha aportat en realitat aquesta possibilitat. Confiem que el turisme pesquer contribuïsca positivament a la millora del sector en un present alarmant davant el descens del consum de peix o les elevadíssimes importacions de productes del mar des d'altres països sense que això semble importar massa a la població; que ajude la consecució d'objectius de sostenibilitat compensant la reducció de l'esforç pesquer; que impulse la revaloració d'una professió on falta mà d'obra jove, la incorporació de noves sensibilitats en la gestió i una major presència de dones. Però per a això, abans necessitem saber què volem arribar a ser.

Àgueda Vitòria

Treballa en projectes de diversificació pesquera per a l'empresa social Trip&Feel.