Joaquim Muntané i Paula Llaurador
La proposta dels supermercats cooperatius ha emergit amb força i sembla que ha arribat per quedar-s'hi. A Barcelona, el col·lectiu Food Coop BCN treballa per a la implantació de supermercats impulsats i governats per les consumidores. A la resta de Catalunya, es desenvolupen diverses iniciatives similars amb ritmes i característiques pròpies. La situació és semblant arreu de l'Estat espanyol, on els processos de creació van sumant-se a una llista ja creixent d’iniciatives en fase d’arrencada o consolidació.
El fenomen food coop ha sigut rebut de forma majoritàriament positiva pel seu caràcter innovador i per les oportunitats que obre, però no és una proposta lliure de contradiccions i dificultats. Són els supermercats cooperatius una eina útil per a la construcció de sobirania alimentària als nostres pobles i ciutats?
Aquestes experiències sorgeixen amb una visió combativa, amb la voluntat de transformar el model de producció i consum agroalimentaris. Però més enllà de les intencions, quins efectes provocarà la seva existència en el dia a dia dels nostres sistemes alimentaris? Creiem que és essencial fixar l’atenció en dos grans reptes per a les food coops: mantenir la identitat i la pràctica polítiques en el context d’un canvi d’escala, i posar la veu de la pagesia en el centre d’unes iniciatives on, per definició, les productores es troben majoritàriament absents.
EL CONTEXT: TEMPS DE CANVIS PER AL COOPERATIVISME AGROALIMENTARI
Després de dècades de discursos i pràctiques alternatives, el moviment agroecològic ha aconseguit generar una preocupació creixent per la qualitat i els impactes dels aliments que consumim. Aquesta victòria en l’àmbit cultural ve acompanyada, però, d’una nova amenaça: a mesura que sectors cada vegada més amplis de la societat busquen productes saludables, ecològics o locals, les empreses de la gran distribució alimentària s’afanyen per cobrir aquest nou nínxol de mercat sense moure’s el més mínim de la seva lògica capitalista i depredadora.
En aquest context, el model dels petits grups de consum resulta clarament insuficient per absorbir la creixent demanda de producte ecològic i local. Això ha provocat, d'una banda, una diversificació de les vies d’accés a l’alimentació en clau de sobirania alimentària (com indica la consolidació dels mercats de pagès o de la compra directa a productores) i, de l’altra, l’aparició d’experiències innovadores de consum comunitari que es caracteritzen per plantejar-se des d’una escala notablement superior i per professionalitzar una part de les seves tasques.
Els supermercats cooperatius s’emmarquen en aquestes experiències “de canvi d’escala”. Parteixen de la idea que per arribar a noves capes de la societat cal que les propostes de consum alternatiu siguin més còmodes i atractives: augmentar la diversitat de productes, fer-los més accessibles, ampliar els horaris d’obertura i disminuir el compromís requerit a les persones usuàries. La idea és clara: ja no parlem de desenes de persones organitzades, sinó de la potencialitat d’arribar a centenars o fins i tot milers de consumidores i consumidors. Sota aquesta idea general, al llarg del 2018 ha sorgit una multitud de nous projectes, tant a Catalunya com arreu de l’Estat espanyol, que s’afegeixen a una notable llista d’experiències amb certa trajectòria, de funcionaments i característiques diverses. En conjunt, conformen una xarxa d’iniciatives de cooperativisme alimentari prou àmplia i que sembla que no para de créixer.
EL REPTE DEL CANVI D’ESCALA: MANTENIR LA IDENTITAT POLÍTICA TRANSFORMADORA
Les noves propostes de cooperativisme alimentari s’emmarquen en un canvi de filosofia que és comú al conjunt de l’economia social i solidària: passar del “petit és millor” al “canviem l’economia”, dels laboratoris d’experiències contraculturals a l’extensió i normalització de les alternatives. El repte que se’n deriva és evident: és possible integrar alguns dels principis del model capitalista (competitivitat, professionalització, especialització...) mantenint els propis d’intercooperació i solidaritat? Podem parlar sense complexos de creixement i economies d’escala sense diluir la voluntat de transformació social, sense perdre la identitat feminista, ecologista o anticapitalista?
En el cas de les food coops, aquest repte és potser encara més rellevant. Reconvertir el supermercat, nau insígnia del consum capitalista, en un espai governat per lògiques comunitàries no és un projecte fàcil, però sí que és engrescadora la idea d’apoderar-se’n. Si bé la majoria d’iniciatives que han sorgit en el nostre context es defineixen des d’una visió transformadora (i, de forma més o menys explícita, sota el paradigma de la sobirania alimentària), la pràctica i el dia a dia seran els que marcaran com se supera aquest repte. Portes endintre, es podran establir sistemes de gestió i governança participatius, eliminar l’ànim de lucre i, fins i tot, crear dinàmiques comunitàries entre membres, però és tant o més rellevant el rol que es jugui de portes enfora, de cara al mercat. Si, per tal de ser viables econòmicament, aquests projectes acaben adoptant les mateixes estratègies que les empreses capitalistes (en el tracte amb els proveïdors, en el tipus de producte que adquireixin, en el sistema de negociació dels preus...), no només hauran perdut el seu caràcter transformador, sinó que podrien tenir un efecte encara pitjor: blanquejar el concepte de supermercat i, per extensió, el propi model agroindustrial.
La clau en aquest sentit és que, a part del model d’organització intern d’aquests projectes, cal focalitzar l’atenció i els esforços en pensar quin tipus de relacions s’estableixen amb el seu entorn. I això ens porta al segon gran repte dels supermercats cooperatius.
EL REPTE DE LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA: POSAR LES PRODUCTORES EN EL CENTRE
La proposta dels supermercats cooperatius neix de la idea que les persones consumidores, si s’organitzen, poden recuperar el control d'allò que mengen, millorar la seva alimentació i fer-la més assequible. El model de Park Slope Food Coop, a Brooklyn, o de La Louve, a París (popularitzats pel documental ‘Food Coop’, que ha inspirat moltes de les iniciatives sorgides en territori espanyol durant el darrer any), prioritzen també la inclusivitat social i la creació de vincles comunitaris en els contextos urbans on s’implanten. És una proposta que neix, per tant, de les persones consumidores, i que com a tal prioritza la baula del consum. La majoria d’articles publicats sobre el tema, de fet, parlen dels supermercats cooperatius des de la perspectiva del consum responsable.
Ara bé, el paradigma de la sobirania alimentària reconeix la pagesia com a l’agent central en la construcció de relats i de pràctiques que condueixin a sistemes alimentaris més justos i sostenibles. Les food coops, per tant, tenen el repte d’aconseguir recollir i posar en valor la veu de les productores del seu entorn. Només així podran estar segures de tenir un impacte positiu més enllà del seu col·lectiu.
No és una tasca senzilla. Per definició, les productores seran sempre minoria en un projecte de consum organitzat. I a la dificultat d’implicar la pagesia en una iniciativa d’aquest tipus, s’hi afegeixen les contradiccions que es deriven dels criteris de compra. Qüestions com el preu, la certificació dels productes, la inclusió o no d’aliments no ecològics, els límits de proximitat dels productes o la utilització d’intermediaris no tenen, massa sovint, una única resposta. La priorització d’uns criteris (per exemple, reduir el preu al màxim per afavorir que el nombre més gran de persones puguin ser sòcies del supermercat cooperatiu) o uns altres (com ara pagar sous dignes a les productores, encara que existeixin alternatives a un preu menor) generarà contradiccions que s’han de resoldre intentant que es satisfacin tant les necessitats de les consumidores com les de les productores.
ALGUNES PROPOSTES PER FER CAMÍ: LOGÍSTICA, REFERENTS I VISIÓ PRÒPIA
El passat mes de novembre, a la seu d’Unió de Pagesos, va tenir lloc la jornada ‘Pagesia i supermercats cooperatius a Barcelona’, on el repte de la relació entre food coops i productores va ser abordat de manera central. S’hi va constatar l’interès i predisposició d’una part de la pagesia per treballar amb aquesta nova proposta, però també van sorgir elements de debat que potser no es consideraven centrals des de la perspectiva de les consumidores. Les principals problemàtiques de les productores agroecològiques de l’entorn metropolità i català no són de comercialització, sinó logístiques. Quan les persones impulsores de supermercats cooperatius es plantegin la seva relació amb la pagesia, per tant, cal que vagin més enllà de ‘a qui comprem’ i ‘quant li paguem’: cal que es plantegin també quin rol poden tenir en relació amb les rutes de distribució de productes, en els models de gestió de comandes, en l’articulació entre productores, o fins i tot en la possible planificació de cultius i l’establiment d’acords de corresponsabilitat.
És només un exemple de la importància de dialogar amb la pagesia des d’un bon inici en la creació d’un supermercat cooperatiu. Es tracta d’una proposta que necessita adaptar-se al context concret on s’implanta, que ha de territorialitzar-se. En aquest sentit, i també en el de la relació amb la pagesia, partim d’un context molt ric d’experiències prèvies. Els models de Brooklyn o París, per molt inspiradors que siguin, probablement no són aquells d’on podem aprendre més. Al contrari, els grups de consum locals més polititzats, tant en el seu format habitual com també aquelles experiències que s’han consolidat en una certa dimensió, poden ser un referent molt més adequat per tal de construir food coops en sintonia amb la realitat territorial i la lluita per a la construcció de sobirania alimentària. Convé aprofitar els contactes i les xarxes ja existents per acostar la proposta del supermercat cooperatiu a les productores i als barris.
En darrer lloc, considerem que és important que els projectes de supermercat cooperatiu defineixin una visió pròpia ja d’entrada. Les declaracions de principis són importants, però és encara més cabdal treballar i resoldre les contradiccions que apareguin entre aquests principis. Quin és l’objectiu principal? Quins criteris es prioritzaran, en cas de conflicte? Quin tipus de pagesia es vol secundar?
Si ho portem a l’extrem: són els supermercats cooperatius, en essència, projectes de construcció comunitària a partir de l’alimentació, o bé de transformació del sistema alimentari a través del consum? És clar que no és qüestió de triar entre un objectiu o altre, però sí que seria interessant tenir clar, des de bon principi, quines són les motivacions principals de les persones participants.
Joaquim Muntané i Paula Llaurador