Com seguir quan el sistema actual no és una opció

Edu Nus i Alba Hierro

Artículo disponible en castellano

 

El positivisme i la creença en el progrés s'estan trobant en un atzucac per respondre a aquesta pregunta, perquè la resposta no és convenient per als poders fàctics: hem de canviar el model alimentari i, per tant, el sistema. Ens trobem en aquesta situació després de 150 anys d'un capitalisme feroç, extractivista, patriarcal i colonialista i només podem revertir-ho canviant des de les bases les nostres formes de vida. Aquests canvis s'hauran de dur a terme a escala planetària, però per avançar-hi hem de provar i desplegar propostes que ens serveixin a la vegada de bastió i d'utopia per enfortir la resistència contra els poders actuals.

Primera trobada de la comunitat Emprius a Irehom. Foto: Fundació Emprius

Els mons possibles i desitjables

I quines són les formes de vida que imaginem? Com són les societats que aspirem a construir? La resposta és complexa, però sabem del cert que no tot ho inventarem de nou, que ja abans hem viscut de maneres diferents, en societats més senzilles i connectades amb la natura.

D'aquestes formes de vida ens podem inspirar per construir des dels nuclis poblacionals més descentralitzats i d'escala humana fins a les relacions interpersonals i les cures, més comunitàries. Una dimensió especialment interessant és l'economia, com gestionar i repartir els recursos; i d'aquí creiem que tenim molt a aprendre dels comunals: formes de fer economia que es relacionen amb la natura i els béns sense passar per la propietat, establint normes i formes de fer que permeten que la comunitat que se'n beneficiï sigui alhora qui els cuida i se'n responsabilitza. A Emprius creiem que el comunalisme és una fórmula clau per trencar amb la idea de propietat privada que ens ha portat fins on som.

Hem de ser capaces d'imaginar i fer realitat formes de vida que trenquin amb aquest aïllament i aquestes vides individuals que ens estan fent emmalaltir. Reconèixer-nos vulnerables i interdependents i fomentar i apostar per formes de socialització més col·lectives i comunitàries que ho acullin i ens permetin socialitzar les cures. Formes de vida que ens reconnectin amb la natura i trenquin amb aquests malestars cada cop més generalitzats que trobem en la societat. Formes de treballar per un fi que tingui sentit, que ens doni el sentit a nosaltres i que enriqueixi de veritat el nostre entorn i la societat en general.

L'entorn rural com a proposta

A molts llocs del món queden comunitats originàries que mantenen la seva relació amb el territori i la natura com ho han fet els seus ancestres. A Catalunya no tenim el privilegi d'un llegat tan nítid, però moltes persones estan fent possible altres formes de viure que trenquen amb el principi de propietat privada i família nuclear, permeten l'autoabastiment, tenen impacte positiu en els seus territoris, fomenten noves formes de fer agricultura i sostenen les vides de qui treballa al camp amb economies col·lectives. A la vegada, en una dimensió més espiritual i social, aquestes formes de vida fora de l'aïllament i en contacte amb els cicles de la vida ens connecten amb aquesta força i sentit profund de pertinença que semblava que estava perdut en la nostra societat líquida.

Algunes d'aquestes comunitats ens hem organitzat per fer més gran el model i hem constituït la Fundació Emprius. Defensem la ruralitat i el comunalisme com el marc des d'on organitzar i repensar el model de producció i des d'on crear estructures i infraestructures que sostinguin la vida. Creiem, per les nostres experiències vivencials com a comunitats de vida, que aquestes apostes són molt més potents si les fem en comunitat i que tenir comunitats vives en el territori rural és clau.

Les diferents comunitats que impulsem Emprius creiem que necessitem estar organitzades. Veiem en l'àmbit rural, des d'una perspectiva tàctica, l'entorn on es poden teixir unes resistències més sòlides contra els embats d'aquest capitalisme tardà. D'una banda, perquè és en la proximitat amb el camp des d'on podem construir espais d'autoabastiment i sobirania. De l'altra, perquè la proposta de nou món que portem serà més descentralitzada i més connectada amb la terra i la natura, i això és difícil de recuperar ara mateix a la ciutat.

Reconstruir el comunal

El comunal va ser una fórmula organitzativa molt estesa a l'edat mitjana a Europa, i Catalunya compta amb un passat ric en fórmules comunals que permetien coses molt diverses: la gestió del bosc d'un poble per les famílies que hi habitaven (per pasturar el ramat, aconseguir llenya…), la gestió i la construcció d'infraestructura comunitària o el dret de rostoll. Tots aquests usos permetien que les classes més modestes poguéssin abastir-se de matèries primeres i aliments sense necessitat de tenir propietat privada.

La constitució d'estats, avaladors del capital, va servir per a anar desmantellant durant segles tot aquest seguit d'usos comunals i desposseir les classes baixes de capacitat per gestionar el seu entorn i garantir-se d'allò bàsic per a la vida.

Podem veure com la gestió des de la base no és doncs una utopia irrealitzable sinó, ben al contrari, una forma de funcionament que ha organitzat les societats rurals durant segles, reduint la pobresa i garantint espais participatius que permetien a les veïnes decidir com havien de ser els seus pobles.

Els comunals al segle xxi

I què vol dir comunal al segle xxi? A Emprius utilitzem el terme comunal per referir-nos tant als recursos de custòdia col·lectiva com a les dinàmiques, relacions, formes d'organització i governança que s'estableixen en la comunitat que els gestiona. Per recursos ens referim a camps, boscos, muntanyes, eines, habitatges i infraestructures com basses, corrals, obradors, etc.

Si bé reconeixem el llegat històric dels comunals al Principat i creiem que venen a demostrar que altres formes de relacionar-se amb l'entorn, l'abastiment alimentari i la natura són possibles, no ens volem quedar en una simple idealització. Defensem uns comunals al servei de la transformació social que desitgem. Per fer-ho no és suficient que la gestió sigui col·lectiva sinó que la comunitat que els gestiona tingui uns valors com aquests:

• • Agroecologia i sobirania alimentària: Les propostes de l’agroecologia i la sobirania alimentària són essencials per activar una transició en els nostres territoris cap a models alimentaris i de gestió de la terra més justos socialment i ambiental.
  • Resiliència i regeneració del territori
  • Democràcia radical: Gestió i presa de decisions basades en la transparència i la participació.
  • Feminismes: Posar la vida al centre, incloent-hi l’ètica de la cura i la mirada interseccional en la manera com ens organitzem i ens relacionem.
  • Suport mutu i solidaritat: Promoure l'intercanvi de coneixement, bagatges i recursos entre comunitats i la creació de xarxes d'articulació i buscar propostes redistributives i de justícia social.

Una proposta de país

Tornant a l'actualitat, no podem restar impassibles veient com cada cop més productors, ramaderes, pagesos… pleguen. Com la manca de relleu agrari fa desesperar la pagesia. Com cauen les masies. Com va quedant en cada cop menys mans la gestió de les terres. Com els fons d'inversió transformen la terra fèrtil en capital especulatiu. Com cremen els boscos per manca d'una bona gestió. Aquest nou model de país haurà de ser redistributiu i amb justícia social. Capaç d'acollir les persones que migren des d'altres països i d'expropiar patrimoni de fons especulatius per posar-lo al servei de la sobirania alimentària i les persones que omplin de vida els pobles. També s'hauran de tenir mecanismes per redistribuir la riquesa i evitar les desigualtats de classe i territorials. També caldrà, reconèixer un deute transgeneracional

La proposta de la Fundació Emprius

La Fundació Emprius pretén ser una eina per aglutinar la infraestructura: camps, cases i eines al servei d'un món rural comunitari i transformador. Emprius ha nascut aquest 2023 impulsada per diverses comunitats intencionals de l'entorn rural de Catalunya (Cal Cases, Mas Les Vinyes, Can Tonal, Can Parera i la Tomassa) amb l’objectiu d'impulsar una cultura comunal rural que garanteixi el sosteniment i dignifiqui la Vida present i futura. En context de crisi civilitzatòria, volem ser un agent per un canvi de paradigma necessari, on la Vida sigui el centre i la interdependència i l’ecodependència siguin la base. Per fer-ho aspirem a rebre donacions de diners, patrimoni i eines i ens comprometem a trobar col·lectius que els custodiïn seguint els principis i els valors que defensem.

Actualment, ens trobem en procés de donar a conèixer la nostra proposta en entorns afins i transformadors. Aspirem a ser un espai participatiu i comptar amb una base àmplia i sòlida formada per persones activistes, especialistes en diferents àmbits i donants que facin possible el projecte.

Si vols formar part de la nostra comunitat, visita'ns: https://emprius.cat/collabora/

.

Edu Nus i Alba Hierro

Integrants de la Fundación Emprius