La Truja Negra

El Puig dels Eixuts és una masia del territori del Lluçanès, a Catalunya, que ha deixat de ser un actiu per a l'especulació bancària. La Truja Negra és el grup de joves que l'ha ocupada per a engegar-hi un projecte col·lectivitzat de vida rural que reivindiquen en aquest text.

 

 

El procés d'industrialització que pateix la terra i tot allò que l'habita actua com agent intrusiu i desvinculador de tota pràctica i manera de viure la ruralitat de forma conscient i conseqüent. Així doncs, la pagesia i tot el que l'envolta es veu immersa en una constant pèrdua i decadència dels coneixements que la formen.

Les noves generacions creixem en un model educatiu que menysté tot coneixement pràctic i ens condemna o bé a una vida exemplar i elitista o bé a les misèries d'un nou treball assalariat cada cop més precari. Entre tot, ja fa anys que es cou una moralitat afalagada des de les grans ciutats i la petita burgesia: «guanyar-se una bona vida», que ha desvaloritzat i ridiculitzat el món rural fins al punt de convertir-se en motiu de burla. En conseqüència, patim un èxode rural i una necessitat i voluntat entre el jovent d'anar a buscar a les ciutats tot allò que, suposadament, no trobaríem als pobles.

Tot passa molt de pressa i les persones ens veiem sotmeses, sense ni adonar-nos-en, a un nou model econòmic que fa miques la "llibertat" i l'autonomia que es vivia en les nostres terres. A cops d'hipoteques, subvencions i tota mena de juguesques burocràtiques, es condemnava el ruralisme cap a una brutal dependència de la indústria; simultàniament, la classe obrera es veia forçada a entrar a formar-ne part per tal d'adaptar-se a uns ritmes de vida consumista que ni tan sols s'havien pogut plantejar.

Els últims anys, a més a més, es promou des de les institucions i la classe mitjana-alta de totes les zones rurals, una marca paradisíaca d'entorns naturals i bona gastronomia per tal d'imposar-nos el turisme; així ho pateix el Berguedà, la Cerdanya, el Montseny, el Lluçanès, i totes i cada una de les terres no urbanitzades. Com si no en tinguéssim prou amb la industrialització de l'agricultura i la ramaderia, dels nostres boscos es fan camps i masies, parcs temàtics per a pijos i pixapins. Les rieres es massifiquen al mateix ritme que les masies s'omplen de jacuzzis. Per a la cultura i la tradició, i per als vincles que la gent hauria d'establir amb la terra, no hi ha cop més fort que aquesta saturació d'espais i ambients per part d’aquests intrusos. Així, s'inicia un procés de gentrificació que impossibilita i dificulta la supervivència i, encara més, la creació de projectes rurals.

 
   En tan sols trenta anys, s'ha enderrocat una forma de viure tan plena i senzilla que ens permetia ser capaces d'alimentar-nos de les nostres pròpies mans.   
 

Tot plegat significa una caiguda constant dels sabers, les tradicions i la cultura que es feia en una vida preindustrial i preglobalitzada. Ara, vivim en una societat d'individus automatitzats que desconeixen el seu passat en pro d’una nova societat moderna que tendeix a l'absurditat. Amb tan sols trenta anys, s'ha enderrocat una forma de viure tan plena i senzilla que ens permetia ser capaces d'alimentar-nos de les nostres pròpies mans. Tenir 10 gallines, 4 conills, un parell de porcs i un hort era prou per a alimentar una família sencera. Aquesta autosuficiència no es limitava als àmbits alimentaris sinó que s'extrapolava a tots els àmbits de la vida. A cada poble hi havia la seva pròpia teuleria i amb unes quantes mans s'aixecaven masies que eren autèntiques obres d'arquitectura. Era una manera de viure que gestionava i cuidava els seus boscos per escalfar-se durant tot l'hivern, en lloc de fer-ho amb petroli extret a cops de guerra i genocidis d'Orient Mitjà. Una manera de viure que feia jerseis de la llana dels xais que l’alimentava, que teixia cistells del vímet i podia beure aigua de les seves fonts.

En aquests 30 anys desapareix l'escola rural, una escola d'àmbit familiar. Des de la matança del porc fins a la reparació d'una teulada s'hi aprenia en família. No feia falta cap institució ni elit que ensenyés tot el que és necessari i suficient per a viure. Cau una generació sencera de masies, masoveries, pastores, cistellaires... i d'oficis que s'ensenyaven de tu a tu. Sense enveges ni grans pretensions. Eren sabers essencials per a viure i en cap cas matèria amb la qual enriquir-se. Així doncs, es presenta una nova generació desposseïda del que va ser el món rural; una generació que no sap ni com bullir el gra, ni matar un pollastre i, encara menys, cuidar un hort.

Contra totes nosaltres, una indústria i ciència que absorbeix tot coneixement i el degrada fins a homogeneïtzar-ho tot en un mercat extens i gens sostenible basat en el control. Moren llengües, cultures, festes, remeis i tota tradició en mans d'un tarannà globalitzat.

Ser responsables de les nostres vides

El retorn a una vida preindustrial és una estaca contra el desastre. Totes les zones rurals són plenes de llegendes, festes, tradicions i persones sàvies que ens hi poden acostar. Conèixer d'on venim i generar vincles amb el nostre passat són eines claus per créixer amb consciència real i respecte pel nostre entorn més proper. Dintre tot el que s'engloba en la cultura i tradició rural, però, també s'hi amaga una part fosca. Els centenars d'anys de submissió, invisibilització i desvalorització de les dones són una de les cares visibles de la necessitat de repensar el rural des d'una clara i contundent perspectiva de gènere i antipatriarcal.

L'autosuficiència i la sobirania es fan necessàries i suficients; alhora, són una forma d'alliberament individual i col·lectiu cap a la creació d'uns nous fonaments. És indispensable pensar i construir espais d'aprenentatge i d'apoderament per ser responsables de les nostres pròpies vides. Crear espais d'organització comunal on es posi al centre allò que harmonitza la vida i on, també, s'assenyali l'enemic.

Amb la mort de l’escola rural ens veiem obligades a reinventar-la i generar nosaltres mateixes el lloc on es faci possible un traspàs de coneixements. Des del Puig dels Eixuts, un projecte amb vista a l'autosuficiència, hem engegat l'Escola d'Oficis, que és justament un espai d'aprenentatge col·lectiu i d'autoconeixement a partir dels sabers de la gent del territori que viu o va viure la ruralitat.

 
   Conèixer d'on venim i generar vincles amb el nostre passat són eines claus per créixer amb consciència real i respecte pel nostre entorn més proper.   
 

Al mateix temps, és imprescindible teixir xarxes de suport mutu i de consum responsable que siguin capaces de crear un nou teixit i una nova economia del i per al territori. Amb implicació, dedicació i la confiança de les persones que l'habiten, és completament possible i viable l'estructuració d'una economia de proximitat i independent de les estructures de mercat i d'Estat. Al Lluçanès, per exemple, ja farà gairebé un any que va néixer la XELLA (Xarxa d'Economia del Lluçanès Autogestionada) que aposta per respondre a les necessitats del veïnatge i valorar les productores i artesanes de la zona. Aquest projecte va engegar-se amb un mercat mensual i rotatori per a cada poble del Lluçanès, creant així un punt de trobada per a visibilitzar la petita pagesia i l'artesania. Amb l'arribada de la COVID-19 es van suspendre mercats i es va optar per l'elaboració d'un cabàs setmanal que ofereix productes del territori únicament per la gent del mateix territori. Així doncs, es dona valor i es posa en contacte productores i consumidores. Es tracta d'una eina realment potent per remoure consciències contra la monopolització alimentària de les grans superfícies que enganya consumidores i rebenta productores.

Primeras Jornadas de Resistencia Rural Truja Negra

Primeres Jornades per la Resistència Rural. Setembre de 2019 | Foto: La Truja Negra

El camp com a trinxera

Aquests nous teixits alhora són claus per analitzar i materialitzar les mancances productives en les nostres terres. Al mateix temps que aprenem juntes, ens veiem encoratjades i forçades a pensar nous projectes que solucionin aquestes mancances. El Lluçanès és una terra plena d'explotacions ramaderes, de les quals la immensa majoria són de format intensiu i propietat de grans multinacionals. Pel que fa al porc, no hi ha ni una sola explotació en extensiu i tot el que hi ha depèn de la indústria. D'altra banda, el Lluçanès era ple d'hortes d'autoconsum que, a poc a poc, van desapareixent sense cap alternativa a la indústria que ens en pugui proveir. Per a respondre a aquestes mancances recau sobre nosaltres l'obligació de pensar i organitzar nous projectes, com podrien ser bancs de treball i projectes d'hortes col·lectives i autogestionades que apropin, un altre cop, la gent a la terra.

 
   La precarització de les nostres vides de la mà de la gentrificació que patim per part del turisme i la burgesia en les nostres terres implica forçosament una tensió de poders.   
 

Per combatre la indústria fan falta moltes mans i ganes de treballar la terra i, també, repensar i construir una manera sana de relacionar-nos les unes amb les altres. Malauradament, la situació que se'ns presenta no és de flors i violes. La precarització de les nostres vides de la mà de la gentrificació que patim per part del turisme i la burgesia en les nostres terres implica forçosament una tensió de poders. Cada cop és més complicada una mediació amb la propietat o les institucions. Les masoveries desapareixen i cada cop es fa més evident el treball al camp com una trinxera. No és una trinxera folklòrica de quatre afortunats que tinguin les terres, els calés i les eines per fer-ho, sinó que és més aviat un camp de batalla per a la recuperació de coneixements, terres i totes les eines necessàries per a fer un canvi de mentalitat en tots els àmbits: econòmic, polític i social. La generació perduda i òrfena de saviesa, per defensar-se, ha de combatre l'Estat, el Capital i la Propietat. Reapropiar-nos del món rural és expropiació i col·lectivització en favor d'un nou model ecologista, feminista i radical.

La Truja Negra

 



Aquest número compta amb el suport de la Fundació Rosa Luxemburgo

fundacion rosa luxemburgo

 

 

blog comments powered by Disqus

Utilizamos cookies para mejorar tu experiencia al navegar por la web.

Si continúas navegando, aceptas su uso. Saber más

Acepto
El sitio web de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas (www.soberaniaalimentaria.info) utiliza cookies para mejorar la experiencia de los usuarios, facilitando la navegación por nuestra web. Estamos haciendo todo lo posible por facilitar el uso de dichas cookies, así como su gestión y control al utilizar nuestros servicios.

¿Qué son las cookies?

Las cookies son pequeños archivos de texto que se almacenan en el dispositivo del usuario de Internet al visitar una página web. Es el operador del sitio web el que determina qué tipo de información contiene dicha cookie y cuál es su propósito, pudiendo además ser utilizada por el servidor web cada vez que visite dicha web. Se utilizan las cookies para ahorrar tiempo y hacer la experiencia de navegación web mucho más eficiente. No obstante, pueden ser usadas con varios propósitos diferentes que van desde recordar la información de inicio de sesión o lo que contiene un pedido de compra.

¿Cómo utiliza Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas las cookies?

Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas tan solo utilizará las cookies que nos dejes utilizar. Tan solo leeremos o escribiremos cookies acerca de tus preferencias. Aquellas que hayan sido instaladas antes de modificar la configuración permanecerán en tu ordenador y podrás borrarlas haciendo uso de las opciones de configuración de tu navegador. Podrás encontrar más información al respecto más adelante.

1. Cookies propias

Se trata de cookies técnicas que recogen información sobre cómo utiliza el sitio web (por ejemplo, las páginas que visitas o si se produce algún error) y que también ayudan a Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas a la localización y solución de problemas del sitio web. Las cookies técnicas son imprescindibles y estrictamente necesarias para el correcto funcionamiento de un portal web y la utilización de las diferentes opciones y servicios que ofrece. Por ejemplo, las que sirven para el mantenimiento de la sesión, la gestión del tiempo de respuesta, rendimiento o validación de opciones.

Toda la información recogida en las mismas es totalmente anónima y nos ayuda a entender cómo funciona nuestro sitio, realizando las mejoras oportunas para facilitar su navegación.

Dichas cookies permitirán:

  • Que navegues por el sitio.
  • Que www.soberaniaalimentaria.info recompile información sobre cómo utilizas la página web, para así entender la usabilidad del sitio, y ayudarnos a implementar las mejoras necesarias. Estas cookies no recogerán ninguna información sobre ti que pueda ser usada con fines publicitarios, o información acerca de tus preferencias (tales como sus datos de usuario) más allá de esa visita en particular.
Si tienes dudas o quieres hacernos alguna pregunta respecto de las cookies que utilizamos, puedes remitirnos tu consulta al correo electrónico info@soberaniaalimentaria.info

2. Cookies de terceros

Existe una serie de proveedores que establecen las cookies con el fin de proporcionar determinados servicios. Podrás utilizar las herramientas de estos para restringir el uso de estas cookies. La siguiente lista muestra las cookies que se establecen en la página web www.soberaniaalimentaria.info por parte de terceros, los fines para los que se utilizan y los enlaces a páginas web donde se puede encontrar más información sobre las cookies:

·       Cookies analíticas:

Las cookies de Google Analytics se utilizan con el fin de analizar y medir cómo los visitantes usan este sitio web. La información sirve para elaborar informes que permiten mejorar este sitio. Estas cookies recopilan información en forma anónima, incluyendo el número de visitantes al sitio, cómo han llegado al mismo y las páginas que visitó mientras navegaba en nuestro sitio web.

http://www.google.com/intl/es/policies/privacy        

·       Cookies técnicas:

AddThis es una empresa tecnológica que permite a los sitios web y a sus usuarios compartir fácilmente el contenido con los demás, a través de iconos de intercambio y de los destinos de bookmarking social. Las cookies AddThis se utilizan con el fin de habilitar el contenido para ser compartido. AddThis también se utiliza para recopilar información sobre cómo se comparte contenido del sitio web. Las cookies ayudan a identificar de forma única a un usuario (aunque no de forma personal, sino en cuanto a dirección) para no repetir tareas dentro de un periodo de tiempo especificado.

http://www.addthis.com/privacy

Disqus es un servicio gratuito que permite añadir comentarios a diferentes elementos de este sitio web. Disqus guarda en cookies tu identificación anterior en este sitio web o en otro para que no sea necesario iniciar sesión cada vez que utilices el mismo navegador.

https://help.disqus.com/customer/portal/articles/466259-privacy-policy

Cómo desactivar las cookies

Para cumplir con la legislación vigente, tenemos que pedir tu permiso para gestionar cookies. En el caso de seguir navegando por nuestro sitio web sin denegar su autorización implica que aceptas su uso.

Ten en cuenta que si rechazas o borras las cookies de navegación algunas características de las páginas no estarán operativas y cada vez que vayas a navegar por nuestra web tendremos que solicitarte de nuevo tu autorización para el uso de cookies.

Puedes modificar la configuración de tu acceso a la página web. Debes saber que es posible eliminar las cookies o impedir que se registre esta información en tu equipo en cualquier momento mediante la modificación de los parámetros de configuración de tu navegador:

Configuración de cookies de Internet Explorer

Configuración de cookies de Firefox

Configuración de cookies de Google Chrome

Configuración de cookies de Safari

Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas no es titular ni patrocina los enlaces indicados anteriormente, por lo que no asume responsabilidad alguna sobre su contenido ni sobre su actualización.

El usuario puede revocar su consentimiento para el uso de cookies en su navegador a través de los siguientes enlaces:

Addthis: http://www.addthis.com/privacy/opt-out

Google Analytics: https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=None

Google, Twitter, Facebook y Disqus: A través de los ajustes de cada navegador más arriba indicados para la desactivación o eliminación de cookies.