Cognoms, identitats espirituals i educació en valors en la República Democràtica del Congo

Jean Bosco Botsho

Artículo disponible en castellano

Posta de sol sobre el llac Maindombe (‘aigua negra’), a Inongo, on les nenes que naixen es diuen Nzako i els nens, Nkanda. Foto: Jean Marie Bolika

L’atribució de «cognoms» a la República Democràtica del Congo (RDC) té dues particularitats que podrien sorprendre tothom qui solament conegui, per exemple, el sistema espanyol d’atribució de cognoms. La primera particularitat és que no hi ha cap llei que digui, com a Espanya, quins cognoms ha de portar obligatòriament la ciutadania. En efecte, en el dret congolès, no hi ha cap element d’identificació amb aquest terme, entès com a nom de família. Les mares i els pares escullen lliurement no només els noms (a la RDC, en francès: prénoms) sinó també els cognoms; és a dir: el que el dret congolès designa com a nom i postnom.

La segona particularitat és que la societat congolesa aplica sense cap control estatal dos sistemes radicalment diferents: el sistema occidental i el sistema tradicional. Moltes persones occidentalitzades o que han estudiat opten pel sistema occidental tal com es practica a França i a Bèlgica.

El sistema tradicional d’atribució de cognoms es troba als antípodes de l’occidental. En les línies següents en presentarem algunes de característiques més originals.

Abans que res, hi ha dues qüestions importants. En primer lloc, l’absència del concepte de cognom significa, entre altres coses, que dins la mateixa família, cada infant porta cognoms propis, diferents dels de les seves germanes i els seus germans. És possible que un infant porti el cognom de la mare o el pare. En el sistema tradicional, això és només una possibilitat i no pas una obligació.

En segon lloc, en el sistema tradicional, no es pot suprimir el cognom que porta una persona —adulta o infant— des del naixement i substituir-lo per un de nou. Fer-ho seria considerat com una greu violació d’un dret personal. Per això, no es pot substituir el cognom d’una dona casada pel del seu company, encara que aquest sigui el cap d’Estat mateix.

 

Extensió de les nocions de maternitat i paternitat

Atribuir un cognom a un infant és identificar la persona de la qual el pren com la seva mare o el seu pare. Atribuint sempre als infants només el cognom del pare (en la major part del món occidental) o els cognoms de la mare i el pare (per exemple, en el sistema espanyol), el sistema occidental té una visió més aviat estreta de la maternitat i la paternitat. Per exemple, per al sistema occidental, les mares i els pares només són éssers humans: la mare i el pare biològics.

El sistema tradicional aplicat a la RDC estén la noció de maternitat i paternitat perquè crea la categoria de «mares còsmiques» i «pares còsmics», és a dir: qualsevol membre del cosmos pot ser considerat mare o pare. Per això, a més dels cognoms d’éssers humans, pot haver-hi noms d’animals, rius, muntanyes, volcans, selves, dies, moments del dia, forces de la natura, éssers invisibles o, fins i tot, un deu. No hi ha estratègia més eficient per a l’educació pel que fa al medi ambient que l’atribució de noms d’elements del cosmos com a cognoms. Les denominacions compartides pels éssers humans i no humans evidencien la comunitat primordial que uneix la humanitat a la resta del cosmos, tot i la pertinència a espècies diferents.

   Aquesta capacitat d’obertura a la família àmplia i al món de «persones invisibles» constitueix una bona iniciació per a despertar la consciència de pertànyer a una gran comunitat, humanament molt més enriquidora que l’estreta família nuclear.   

D’altra banda, el fet que el sistema occidental atribueixi a l’infant només el cognom del pare o els cognoms de la mare i el pare fa que sovint el parentiu més significatiu es redueixi a la família nuclear. Per això, en el món occidental, moltes persones valoren poc la riquesa humana i el valor educatiu dels lligams de parentiu que uneixen una persona a altres familiars, fins i tot propers, diferents de la mare, el pare, les germanes o els germans, com ara les ties, els oncles, les cosines, els cosins, etc.

Al contrari, a la RDC, la possibilitat d’atribuir als infants també cognoms de familiars —tant femenins com masculins, tant vius com morts— de la mare i el pare subratlla el paper que juguen i han de jugar aquests familiars com a «mares comunitàries» i «pares comunitaris». Aquesta capacitat d’obertura a la família àmplia i al món de «persones invisibles» constitueix una bona iniciació per a despertar la consciència de pertànyer a una gran comunitat, humanament molt més enriquidora que l’estreta família nuclear.

L'espiritualitat dels cognoms

L’atribució dels cognoms no és un acte banal: es tracta d’una operació altament espiritual. Atribuir un cognom a un infant és, en primer lloc, determinar la seva identitat espiritual. En altres termes, es designa l’esperit que l’ha portat des del món invisible fins al món visible, és a dir: el seu esperit-mare o el seu esperit-pare. El cognom tradicional va molt més enllà de l’àmbit físic i biològic: revela la filiació espiritual.

Segons els esperits identificats com a «mares» o «pares» d’un nadó, els cognoms que li podrien ser atribuïts a la RDC pertanyerien a una de les categories següents:

• • Cognoms de persones vives més grans que la mare i el pare del nadó. Aquestes persones més grans són familiars —tant dones com homes— que, per raó d’edat, són considerats més espirituals, més coneixedores i coneixedors del món dels esperits que la mare i el pare. Són, per exemple, les besàvies i els besavis del nadó, si encara són vius; les àvies i els avis; les germanes, els germans, les cosines, els cosins més grans de la mare i el pare del nadó; etc.
  El costum d’atribuir cognoms de persones més grans de la família és una de les claus de l’educació dels infants en particular a la RDC. Perquè, amb el cognom, es designa a l’infant un model a seguir. El cognom es converteix en una protecció perquè recorda a l’infant que el seu comportament sempre ha de ser com el de la sàvia o el savi de qui el pren. Compartir el mateix cognom crea una relació de filiació, d’amor i de respecte mutu entre l’infant i el seu model més gran.
• • Cognoms de membres difunts de la família: es tractarà de familiars que van morir, per exemple, durant l’embaràs o a prop del dia en què va néixer l’infant. En aquest cas es pensa que les persones difuntes han tornat sota una altra forma: com un nadó. Per tant, és normal que es digui com un d’aquests familiars difunts. Llavors, la família considera l’infant de dues maneres diferents respecte al familiar difunt: és el seu doble espiritual i també és la filla o el fill del familiar difunt perquè aquest familiar és la seva ànima, l’esperit que li dona vida i que actua en ella, en ell.
• • Noms d’esperits no humans, per exemple, dels esperits associats:

  a) a l’espai geogràfic: llocs (muntanya, una ciutat particular, un riu, una selva, etc.) on, per exemple, va néixer l’infant o on la mare va començar a sentir els primers dolors del part;

  b) al temps: dies, moments del dia (matí, tarda, nit), èpoques de l’any (estació seca, estació de pluges), etc. en què, per exemple, es va produir el naixement;

  c) a fenòmens naturals (pluges intenses, vents forts, terratrèmols, etc.) ocorreguts durant l’embaràs o poc temps abans del natalici;

  d) al món animal: animals-tòtems o animals que es van manifestar de manera especial durant l’embaràs, el dia mateix del naixement o poc temps abans.

No és una casualitat que el naixement d’un infant ocorri a un lloc geogràfic especial, a un moment meravellós del dia o al mateix temps que es produeix un fenomen natural particular. Totes aquestes circumstàncies són eloqüents: desvelen la identitat de l’esperit còsmic (o dels esperits còsmics) que ha (han) acompanyat i protegit l’infant com a mare o com a pare des del món invisible. Llavors, identificar l’infant mitjançant el nom (o els noms) d’aquest esperit còsmic (o d’aquests esperits còsmics) és un acte excepcionalment savi, perquè amb aquest gest es proclama la supremacia del cosmos sobre els éssers humans: el cosmos és la mare o el pare que existia abans que nosaltres. Continuarà existint quan nosaltres hàgim desaparegut. Honrem-lo i protegim-lo!

 Jean Bosco Botsho

President d’Africat
Associació Africana i Catalana de Cooperació