Visita a Mas Les Vinyes. Entrevista a Sergi Caballero

Gustavo Duch

Disponible en castellano

Foto: Mas Les Vinyes

Foto: Mas Les Vinyes

Tot és energia

Sergi Caballero, permacultor i cofundador de la Cooperativa Mas Les Vinyes, explica que l’objectiu fundacional ha estat la generació d’un model de resiliència i aprenentatge d’espais humans habitables que tinguin una alta eficiència energètica i regenerin l’entorn. La seva guia és la permacultura, una eina per a dissenyar l’espai que, com diuen, és només una custòdia temporal que poden cuidar alhora que els subministra gran part de les seves necessitats.

   La permacultura és un sistema de disseny d’hàbitats humans que capten més energia de la que necessiten per a funcionar.   

«De fet— explica Sergi—, ara que l’agricultura industrial pateix l'escassetat d’energia, la permacultura parteix de l’observació de l’energia dels ecosistemes i genera patrons per a la seva distribució i eficiència. L’observació és la principal font d’informació per a identificar els patrons energètics del nostre entorn i aprendre’n per a fer-ne ús. No podem entendre un model que és negatiu des del punt de vista energètic». I és que per a Sergi tot és energia, especialment en l’àmbit calòric que ens alimenta. Afirma que la producció alimentària no pot ser mai sostenible, ja que acabem gastant més energia en la producció que la que obtindrem en forma de calories. «El que diem és que podem produir aquestes calories en ecosistemes que degeneren o en ecosistemes que es regeneren. Sorprenentment, la terra és un dels pocs recursos del planeta que és realment renovable, que pot millorar les seves qualitats com més ús en fem, sempre que sigui respectant els patrons energètics naturals!».

Antigament, la riquesa d’un poble depenia de la qualitat de la seva terra. Començar a entendre la terra com una gran línia d’actuació i d’ocupació de la comunitat ens oferirà més possibilitats de tenir un reservori de menjar, vida i salut al nostre abast. Deixar de llaurar, aportar matèria orgànica quan la microbiologia és més present, equilibrar els minerals i diversificar són algunes de les estratègies que practiquen en Les Vinyes. I ensenyant-me algunes de les eines que fan servir, com forques de doble mànec, afegeix: «la dita “l’eina fa la feina” és una de les claus per a la despetrolització de la producció agrícola. Identificar, trobar, custodiar eines i aprendre a reparar-les i guardar-les és essencial».

   Cada projecte ha de dedicar-hi força temps per descobrir i conèixer el seu petit ecosistema.   

Per a Sergi és molt important, després d’aquests anys d’aprenentatges, «obrir la porta de casa i explicar el que fem. Però s’ha d’entendre que el que mostrem són tècniques que hem anat desenvolupant dins un context molt concret. Són propostes que probablement en altres situacions, climes i energies, serien totalment estèrils i invàlides. Cada projecte ha de dedicar-hi força temps per descobrir i conèixer el seu petit ecosistema per encarar i preparar-nos per aquest futur de carència energètica i material».

Animals per a lluitar contra la crisi climàtica

A Mas Les Vinyes, tenen molt clar que s’ha d’adaptar la dieta a la seva producció tot i que els canvis culturals són els més difícils de dur a terme, més en comunitat. Hi ha la dificultat afegida de consensuar entre la llibertat personal i allò que li cal a la comunitat. «Jo era vegetarià», conta Sergi, «però hem acordat una dieta omnívora conseqüent amb les condicions de l’espai productiu i climatològic de Les Vinyes; no es poden comprar productes frescos produïts fora de l’Estat Espanyol o sud de França; prioritzem la cuina senzilla, amb productes de la finca, frescos, en primer lloc, i en conserva tenint en compte els criteris de repartició mensual del rebost segons la producció anual».

A diferència dels patrons generalistes que expliquen que les dietes vegetarianes són la millor manera de lluitar contra el canvi climàtic, la proposta de Mas Les Vinyes és molt interpel·ladora: «En el nostre cas, com que no volem utilitzar eines de petroli per a produir aliments, energèticament parlant, hem decidit reduir el consum de cereal i llegums, energèticament més car, i anar augmentant progressivament la carn de pastura. Aquesta dieta més local també ens permet agrair i gairebé venerar alguns productes com la fruita, la mel o les hortalisses fresques, fent-ne un ús més racionat i a vegades medicinal, com en el cas de la mel». Per a Sergi, un dels grans àmbits per guanyar resiliència és la recuperació de producció de carbohidrats de baixes necessitats energètiques, com ara la producció de glans dolços o castanya, depenent de la zona, per davant de farines que requereixen una gran quantitat d’energia en ser cultivades, processades i transformades.

Davant la dificultat a l’accés a l’energia, en Mas Les Vinyes tenen clar que el que esdevindrà important serà l’accés a la matèria orgànica. «Amb terres tan degradades com la majoria del territori català (per sota de l'1,5% de matèria orgànica, considerats biològicament com a terra morta), aportar matèria orgànica per a iniciar cicles de regeneració és bàsic per nosaltres». I en aquest punt, els millors aliats que saben transformar la massa vegetal existent, que no requereixin aportacions externes i asseguren una major independència energètica són els remugants (vaques, ovelles i cabres). «Permeten regenerar la terra en un període de 4 anys versus la regeneració de 15 anys que podem aconseguir amb compost vegetal. A mesura que aconseguim una major producció vegetal i animal és possible incorporar altres animals omnívors com porcs, gallines o pollastres», explica Sergi. Saviesa camperola en un moment de crisi.

   Hem decidit reduir el consum de cereal i llegums, energèticament més car, i anar augmentant progressivament la carn de pastura.   

En relació amb la captació de carboni, des de la cooperativa advoquen també per reaprofitar tots els residus externs (restes de serradures, menjar sobrer, restes vegetals urbanes, etc.) i interns (fems humans, orina, restes de menjar, etc.) i tancar els cicles en el mateix projecte. «En aquest àmbit, la transformació dels fems humans en compost ens permet incorporar una gran quantitat de matèria orgànica als camps de fruiters i minimitzar el consum d’aigua. La utilització d’una biotrituradora potent ens ha permès accelerar la incorporació de la brancada que no sempre utilitzem, en el mateix bosc i camps de pastura, incrementant l’estructura, matèria orgànica, carboni i àmbit fúngic de la terra».

Sergi lamenta que hàgim perdut coneixements sobre la conservació dels aliments amb la mínima energia a causa de la generalització de l’ús de congeladors i neveres. Però la salmorra, l’assecament o la conservació en un lloc sec i fosc són grans eines, encara que admet que caldrà trobar alternatives a ingredients conservants, com ara sal i sucre, que preveu que no seran tan accessibles en un futur pròxim.

Foto: Mas Les Vinyes

Foto: Mas Les Vinyes

Davant una sequera permanent

Sabem que el 97% de l’aigua del planeta és aigua salada. Del 3% restant, el 79% està congelada, el 20% és aigua subterrània a més de 100 metres de profunditat i només l'1% restant és aigua superficial de rius, torrents, llacs, estanys i aigües subterrànies de menys de 100 metres. Cada vegada hi ha més persones sense aigua, i els fluxos hídrics estan evolucionant des de l’excés fins a la carència a causa dels fenòmens meteorològics extrems com la sequera. Sense aigua no és possible desenvolupar vida. Des d’aquesta mirada de responsabilitat, en Sergi ens explica les seves pràctiques.

«La primera estratègia torna a afectar l’àmbit cultural. La reducció del consum és essencial per a fer-ne un bon ús. Des de posar cura en els temps d’higiene personal fins al seu paper en la cuina i, especialment, la incorporació de lavabos secs per a minimitzar l’ús». En aquest punt, recorda un dels mantres de Masanobu Fukuoka, pare de la permacultura: «la pluja no ve del cel, ve la terra». Un sòl hidratat és un sòl viu, que permet els processos d’humificació i la regeneració dels freàtics. Per a captar aigua del sòl cal disposar d’argiles i matèria orgànica; aquesta segona té la capacitat d'emmagatzemar 10 vegades el seu pes en aigua. «A mesura que millorem els sòls, generem bosses d’aigua que permeten major capacitat d'adaptació davant sequeres, incendis i pluges torrencials. Cada augment d’un 1% de matèria orgànica representa un increment de 230 000 litres per hectàrea retinguts. A més, cal protegir el sòl en els moments de màxima insolació, i per això instaurar cobertes vegetals d’estiu i hivern és una altra pota clau del nostre disseny».

Una altra de les estratègies troncals del projecte ha estat la captació i emmagatzemament de l’aigua en dipòsits flexibles. Aquestes cisternes no requereixen cimentació, tenen un preu per litre força assequible, es poden canviar d’ubicació i no requereixen permisos ni enreixats. Mas Les Vinyes recull l'aigua de les teulades i la redirigeix cap a diferents punts d’emmagatzematge. «De cara al futur també volem construir dipòsits de  per tal de captar aigua de pluja, potabilitzar-la i emprar-la com a aigua sanitària. També tenim una font sinaí per a la mineralització que pretenem recuperar per depurar l’aigua de pluja per a consum humà».

No cal dir que l’aigua d’ús domèstic es neteja i reutilitza. Un sistema de basses amb diferents processos químics transforma les aigües grises en un recurs hídric per a les zones de fruiters de la mateixa pendent, amb la gravetat com energia suficient per als goters.

   En tot aquest camí que ens queda al davant, les estratègies d’adaptació més complicades per a nosaltres són aquelles que fan referència a les persones.   

Una casa amb sis xemeneies

L’edificació principal de Mas Les Vinyes és una antiga masia que data de principis del segle XIV. És la matriu, el centre, d’un sistema ara molt més complex on trobem algunes latrines, bioconstruccions... «I és que» —em talla els pensaments en Sergi— «entenem la bioconstrucció com un procés lligat a l’empoderament de la comunitat. Aprendre a treballar l’argila, la calç, la palla, el vidre o entendre les estructures portants, per exemple, són coneixements ens han permès rehabilitar els espais durant els 8 anys del projecte».

Sergi m’explica que, d’entre les coses que han après, està l’aprofitament de l’evolució dels angles del sol al llarg de l’any. Aïllar els espais del fred i la calor o forçar ventilacions creuades són algunes de les estratègies que han tingut en compte durant l’autoconstrucció. Les energies passives solen necessitar un temps de disseny inicial força important i després cal implementar-ho, però a posteriori són maneres de fer més eficients els espais sense consumir energia addicional. «De nou ens trobem que la reducció del consum és la millor estratègia davant l’emergència climàtica. Cal identificar quins elements fan un ús intensiu de l’energia (radiadors elèctrics, torradores...), que inclouen resistències elèctriques, per exemple, i substituir el seu ús per alternatives. La nevera pot ser desconnectada en climes freds durant la majoria de mesos de tardor, hivern o primavera».

L’energia que els permet escalfar els espais és llenya dels mateixos boscos. Amb els anys, la casa ha passat de tenir una a 6 xemeneies. «Hem après a utilitzar els màxims recursos locals possibles. Des de sostres verds amb plantes locals a fer bigues mitjançant la tria d’arbres de la zona, agafar esbarzers per fer ànimes de parets de fang, o millorar la textura del fang de la finca amb fems de cavall o fermentacions més o menys llargues. El coneixement progressiu del material local és un gran recurs».

L’energia personal i col·lectiva

En Sergi també parla de reptes sense resoldre com l’energia per a la logística i el transport, lligada als combustibles fòssils, així com el desgast de vehicles i peces aconseguides amb grans quantitats d’energia. Optimitzar i organitzar els trasllats i moviments és quelcom que resulta complicat, però que per a Les Vinyes ofereix una oportunitat per al disseny d’horaris en la vida comunitària. «En tot aquest camí que ens queda al davant, les estratègies d’adaptació més complicades per a nosaltres són aquelles que fan referència a les persones. Creiem que el treball personal i grupal és bàsic per a la perdurabilitat del projecte. El reconeixement de les necessitats pròpies, límits, recursos o addiccions ens permet anar treballant en l'àmbit personal i compartir-ho en l’espai emocional de cada dijous a la tarda».

Mas Les Vinyes participen d’algunes xarxes de suport mutu al territori. Per una banda, amb el grup de Comunitats Catalanes i per l’altra amb la Xarxa de Permacultura de la Bioregió Nordest de la península. També tenen un grup digital de persones que els donen un cop de mà quan organitzen jornades de feina. «Creiem que hauríem de continuar ampliant la potència i efecte d’aquestes xarxes, especialment a nivell més local. Entendre que el nostre mode de vida ja no pot perdurar i que viure requereix una responsabilitat gran en el repartiment de recursos i privilegis és essencial».

Gustavo Duch