Una eina antiga amb perspectives modernes
Pol Dunyó-Ruhí
Artículo disponible en español
La tracció animal es basa en la utilització de la força d'animals, com ara cavalls, mules, rucs o bous, per al treball agrícola i forestal o per al transport. És una pràctica mil·lenària que s'ha exercit com a base de l'evolució humana i, actualment, és encara el sistema de tracció agrícola més utilitzat a tot el món.
Fotos: El Turó d'en Rompons
La tracció animal en l'agroecologia implica una relació estreta amb l'animal, l'entorn i el treball. Comptar amb un company de treball de naturalesa diferent de la nostra, amb instints, necessitats i pors diferents, i amb capacitat d'aportar una força molt superior a la que pot exercir l'ésser humà de manera natural, requereix uns certs coneixements i experiència, però proporciona a les finques agrícoles la possibilitat de treballar la terra i dur a terme les tasques de cultiu i transport intern amb eficàcia, qualitat i comoditat. En molt poques dècades, s'ha dut a la vora de l'extinció tot el conjunt de pràctiques i coneixements del treball amb animals amb objectius agrícoles, de desembosc i de transport, així com tot el coneixement que inclouen aquestes tradicions.
Treballar amb animals exigeix perseverança, coneixement i responsabilitat. Això té una cabuda difícil en una cultura de consum desorbitat i hedonisme publicitari, per la qual cosa no és d'estranyar que els interessos de la indústria agrícola i la competència deslleial en els mercats hagin portat a la pagesia a substituir progressivament els animals per tractors i altres màquines, afavorint així una dependència permanent dels combustibles fòssils i matèries primàries de tipus mineral, i contribuint a la disminució de la fertilitat del sòl i la contaminació atmosfèrica. Però treballar amb animals també implica recompensa, implica veure com la terra es mou als nostres peus i conèixer-la de prop. Implica treballar en equip, aprendre a respectar i exigir, a deixar estar i perseverar. Implica conèixer els teus límits i els dels teus companys de treball, partint de les expressions més subtils o inesperades. Implica creure i treballar per una riquesa biològica i cultural que parteix de zero i s'estén a poc a poc a través dels productes que es conreen i es consumeixen.
L'impacte ambiental
En un model social basat en la productivitat, la rendibilitat econòmica, el progrés i la velocitat, on els qui ens dediquem a la producció d'aliments hem de competir amb productes d'importació a uns preus irrisoris, no crec que sigui assenyat renunciar a la maquinària motoritzada, però sí que és imprescindible restringir-ne l'ús a allò que és estrictament necessari; és urgent implantar un sistema de reducció de les emissions contaminants.
És important considerar la petjada que deixa en el medi ambient l'ús de la maquinària agrícola en comparació amb la intervenció dels animals de treball. Es tracta de produir el menor impacte possible en l'equilibri del nostre entorn més pròxim (contaminació acústica, compactació del sòl...) i també en l'àmbit global (contaminació dels aqüífers, destrucció d'espais naturals per a l'obtenció de matèries primeres, emissió de CO₂ o COV —compostos orgànics volàtils—, no sols durant el procés de treball sinó també en els passos previs i posteriors, com en la fabricació de matèries primeres i la gestió de residus).
La fabricació de la maquinària agrícola motoritzada suposa un impacte en el mitjà durant els processos d'obtenció de matèries primeres que exigeixen un gran consum d'energia i de recursos, fomenten la invasió d'espais naturals i promouen la pèrdua de la biodiversitat. A més, depèn de la disponibilitat constant d'aquests recursos per a la millora o reparació de la maquinària, així com el consum continuat de combustibles fòssils i olis minerals per al funcionament.
La utilització d'animals de treball, en canvi, representa un residu zero quant a l'emissió d'elements contaminants, sempre que les seves dejeccions siguin tractades de manera adequada i reintroduïdes en la terra per a mantenir i millorar la capacitat productiva, la biodiversitat i la retenció d'aigua i carboni. L'obtenció de la matèria primera necessària per a alimentar els animals pot venir de la mateixa finca, aprofitant zones de secà, espais en període de sanejament o descans de la terra, o zones boscoses o amb terrenys irregulars no aptes per al cultiu, però també de productores locals de farratges, fenc o cereals. D'altra banda, cal ressaltar que la tracció animal és més eficient, ja que en proporció a la força resultant, la quantitat d'energia consumida és menor que en els processos motoritzats.
D'igual manera, cal tenir present que el pes reduït i distribuït dels animals de treball en comparació amb la maquinària agrícola implica una reducció considerable de la compactació del sòl, evitant així la seva erosió, l'ofegament radicular, la momificació de nutrients i microbiologia del sòl, etc. També s'evita la sola de labor que es crea amb el treball repetit amb fresadora o pas de roda. L'arada superficial permet mantenir l'estructura del sòl i n'impedeix la degradació.
Abús, explotació o maltractament animal
L'ésser humà té la capacitat més o menys qüestionable de supeditar una part dels seus cohabitants a la seva pròpia voluntat (gossos, animals de ramat, abelles, cavalls, ocells...) i de condicionar i modificar els paisatges que habita (llaurats, camins, habitacles...). No obstant això, l'inconvenient no radica en aquesta capacitat, sinó en el mal ús que se'n fa o en la desmesura de la seva aplicació. Així, l'extracció de fusta d'un bosc per a la construcció d'eines, habitatges o com a combustible o bé per a construir límits per al bestiar o instal·lar cultius forma part de la mateixa activitat i de l'equilibri natural en el qual intervenen tots els elements. El problema apareix quan, per excés de població, pressió externa, avidesa econòmica o tants altres motius, el bosc es tala de manera sistemàtica i s'impedeix la regeneració, o bé quan el ramat s'estabula en condicions deplorables, o quan els cultius s'intensifiquen abusant de productes nocius o provocant l'erosió del sòl viu. Així, tot i que acceptem que els animals no se sotmeten al treball i les necessitats humanes voluntàriament, és important distingir entre l'explotació o l'abús dels animals en les seves tasques i el treball que fan de manera controlada i proporcional a les seves capacitats.
Cal ser conscients que la supervivència del cavall està directament lligada a la història humana. L'estudi de Ludovic Orlando, del Centre Nacional de Recerques Científiques (CNRS), va demostrar que no existeix cap exemplar de cavall en el món que no sigui descendent de races domesticades per l'ésser humà, la qual cosa fa pensar que totes les races que no vivien vinculades a ell es van extingir per motius associats a la falta d'adaptació, les inclemències climàtiques o la incapacitat de resistir els atacs dels depredadors, entre altres.
L'agricultura ecològica, especialment des de l'aparició dels estudis de Rudolf Steiner sobre agricultura biodinàmica, pot considerar-se la precursora d'un canvi de paradigma en la producció d'aliments més respectuosos amb l'entorn i ha suposat un canvi en la qualitat dels productes que s'hi obtenen. És així com la percepció de l'entorn ha mutat, en uns certs casos, de la visió d'un espai purament productiu a llocs amb capacitat regeneradora, on es fan treballs que respecten a les persones implicades i al mitjà al qual afecten, abastant tots els elements amb els quals s'interactua. Això inclou, per descomptat, el principi de respecte, també, dels drets dels animals de ramat o de treball que conviuen en aquest espai.
Avui dia, les pràctiques de treball agrícola amb animals abandonen la idea dels treballs forçats, l'activitat constant i sense descans, o les condicions climàtiques adverses en què es veien obligats a treballar, animals i persones, en determinades èpoques i contextos passats. L'actual paradigma de la tracció animal en països com els de l'Europa occidental, els EUA i altres zones del món implica la capacitat de combinar elements de la tecnologia més moderna per a millorar les tasques i evitar dependre exclusivament dels animals de treball, i poder emprar-los en activitats per a les quals estan absolutament capacitats i durant el temps adequat, tant des del punt de vista físic com psicològic, sense sotmetre'ls a estrès, dolor, ni por. Els qui empren la tracció animal observen clares actituds de recompensa i plaer en els períodes de treball que exerceixen els animals que confien en els seus companys humans i que estan acostumats a desenvolupar les tasques pertinents.
La tracció animal moderna és, per tant, un recurs hàbil i eficaç per al desenvolupament de determinats sectors agrícoles i laborals; és ecològica i sostenible, capaç de proporcionar energia eficient i cent per cent renovable en les explotacions agrícoles i amb una enorme aportació cultural a la seva esquena. Tot això, clar, passa per la cura i el respecte inqüestionable cap a un amic de l'ésser humà tan antic i perdurable.
Pol Dunyó-Ruhí
Secretari de l'Associació Catalana de Tracció Animal (ACTA)