Layla MARTÍNEZ

Traducció de Robert Casellas

w1200decepcionturistas

Intervenció del projecte SenseMurs. «Connexió i fragmentació territorial», obra de Gonzalo Borondo. Natura morta pintada amb esprai i tinta xinesa sobre un llenç de bales de palla. Foto: Juanmi Ponce

Tota la meva família és d’un petit poble de l’Alcarria conquesa. Malgrat haver-hi viscut durant generacions, als anys seixanta una part de la mateixa fou obligada a traslladar-se a l’extraradi d’una gran ciutat, en aquest cas Madrid. La història de la meva àvia i el meu avi per part de mare és la de moltes altres persones immigrants de l’èxode rural. La industrialització salvatge del camp i la necessitat de mà d’obra barata per a la construcció els portaren a una barraca de Vallecas i a jornades laborals de dotze hores que amb prou feina els donaven a menjar.


Els desallotjaments dels infrahabitatges els feren acabar a Aluche, també a l’extraradi però a l’altra banda de la ciutat. No els va importar canviar de barri perquè en realitat mai hi van viure. Aquell pis de 40 metres tan sols era un lloc on dormir fins que podien tornar al poble. Hi passaven tots els caps de setmana, totes les festes i totes les vacances. Madrid no significava res, no era més que un tràmit, una molèstia.

La meva àvia i el meu avi per part de pare, en canvi, mai no se’n van anar del poble. Hi van criar el meu pare i és on va començar a sortir amb la meva mare, durant unes festes d’estiu. El meu pare també va acabar havent d’emigrar, les necessitats del mercat canviaven i les terres de l’avi no podien sostenir tota la família. La història es repetia. El mateix viatge pels mateixos motius i el mateix barri de l’extraradi.

Al meu germà i a mi ens van criar en una família rural que en canvi habitava a la perifèria madrilenya. Recollíem les olives, fèiem la matança, ens enfundàvem la roba d’apicultor. I al mateix temps vivíem en un veïnat de classe obrera, amb la seva cultura de barri i els seus problemes. Gran part de la gent també era immigrant, la majoria havia vingut de pobles de Castella, com la meva família, però també d’Extremadura. I vivíem en aquesta cultura rural travessada pel barri.

     Al meu germà i a mi ens van criar en una família rural que en canvi habitava a la perifèria madrilenya. Recollíem les olives, fèiem la matança, ens enfundàvem la roba d’apicultor.  
 

Tot i això, en arribar a l’adolescència vàrem descobrir que ser de poble estava malament. La gent de poble era inculta, ignorant, conservadora, reaccionària. S’havia quedat endarrerida, s’entestava a conservar costums i valors que havien de passar com abans millor a l’abocador de la història. En realitat aquells prejudicis no eren nous, els qui ens van precedir, mares i avis, els havien patit, però al meu germà i a mi ens van caure al damunt llavors, d'adolescents. I la tele ens confirmava constantment aquesta visió. Els personatges de poble apareixien amb la boina calada i els pantalons lligats amb un cordell. Se’n ridiculitzava l’accent, se’ls presentava com a imbècils, es feien bromes del fet de treballar al camp. Cada migdia menjàvem amb el personatge del Cletus, de The Simpsons, que es cuidava de mostrar-nos que els pagesots eren idiotes, tenien les dents fetes pols i eren proclius a l’endogàmia. Qui havia de voler ser com ells. Nosaltres no.

Aquells prejudicis no es van reduir amb els anys. L’arribada al poder de Donald Trump el gener de 2017 va representar l’aparició de nombroses anàlisis que intentaven explicar les causes de la seva victòria electoral. La conclusió va ser unànime: el vot de l’interior rural dels Estats Units era el que havia impulsat Trump fins a la presidència. Les eleccions es van presentar com el resultat de la confrontació entre una Amèrica progressista, culta i tolerant, que s’identificava amb les grans ciutats, i una Amèrica reaccionària, inculta i racista que s’identificava amb les zones rurals de l’interior del país. Després del desconcert inicial, apareixia per fi algú a qui culpar: el pagesot racista i conservador, el hillbilly esdentegat i semianalfabet, el redneck que encara guardava a l’armari la vestimenta del Ku Klux Klan.


     L’arribada al poder de Donald Trump el gener de 2017 va representar l’aparició de nombroses anàlisis que intentaven explicar les causes de la seva victòria electoral. La conclusió va ser unànime: el vot de l’interior rural dels Estats Units era el que havia impulsat Trump fins a la presidència.  
 

Aquestes anàlisis eren massa simplistes i enormement tendencioses, però això no va tenir massa importància. Van trobar ressò perquè confirmaven la visió majoritària sobre la població rural, perquè reafirmaven els estereotips negatius referits al camp que ja hi havia prèviament en la societat. Aquí existien aquests mateixos prejudicis, així que el discurs va trobar ressò ràpidament. Els estereotips sobre la població rural nord-americana lligaven amb els nostres propis prejudicis sobre el camp de l’Estat espanyol. La deixalla blanca americana, els milions de Cletus esdentegats i analfabets que deambulaven pels aparcaments de caravanes, coincidien amb la població jornalera andalusa que es gastava la PER al bar, amb els agricultors i agricultores europees que vivien dels subsidis europeus, amb els pagesots i pagesotes de la Meseta que votaven en massa a la dreta. Els anys passaven, el capitalisme salvatge i els problemes d’atur i de despoblació acabaven amb el que restava de la cultura camperola, però el menyspreu continuava sent el mateix que havia viscut la meva família.

FONS DE PANTALLA DE WINDOWS I PA CONGELAT

Quan vaig acabar els estudis, me’n vaig anar a viure al poble. Allà em van oferir la possibilitat de treballar a Astúries a través d’un programa de formació de joves del medi rural. El lloc de treball es trobava al bell mig dels Picos de Europa, així que no m’ho vaig pensar molt. Unes setmanes després estava aprenent a diferenciar races de cabra, amassant formatge i, per damunt de tot, netejant molts estables. El poble en què vivia tenia 118 habitants, pràcticament com el meu. Tanmateix, a l’estiu aquest grapat d’habitants es multiplicava i el poble semblava atapeït. Acabava de topar amb el turisme rural.

 

     El poble en què vivia tenia 118 habitants, pràcticament com el meu. Tanmateix, a l’estiu aquest grapat d’habitants es multiplicava i el poble semblava atapeït. Acabava de topar amb el turisme rural.  
 

La convivència amb el turisme era complicada i plena de tensions. Recordo perfectament la primera vegada que em van fer una foto. Portava un carretó amb dues lleteres plenes i havia estat pencant tot el dia. Tenia les botes de goma fins al capdamunt de fems, anava vestida amb una camisa vella i uns pantalons de xandall, el monyo era un embull que incloïa fang i palla i el serrell se m’enganxava al front per la suor. No vaig veure el turista fins que no vaig sentir un «eh!». Vaig girar el cap i en aquell moment em va fer una foto. No em va demanar permís, no em va preguntar. Únicament em va parlar per aconseguir un pla millor. Em va cabrejar moltíssim. Aquell imbècil sortit de la secció de muntanya del Decathlon acabava de fer-me una foto sense permís, com si jo fos una cosa a mostrar als seus amics, quelcom per al seu compte d’Instagram. Com si jo fos una atracció turística.

En realitat ho era, encara que això ho vaig entendre més tard. El tipus de turista que visitava el nostre poble cercava un món rural idealitzat, una visió idíl·lica del camp que tan sols existia en les campanyes de promoció de turisme. Segons això, aquell poble era el lloc de l’autenticitat i la tradició, el lloc on es conservaven els valors importants i les formes de vida que paguen la pena. No importava la classe social o la ideologia, la idealització del camp és present tant a l’extrema dreta, que ho associa amb la puresa i l’autenticitat de la pàtria, com a l’esquerra radical, que veu en la fugida al camp una forma de vida anticapitalista i rebel enfront de les exigències del sistema. I aquesta idealització és tan sols una altra forma més subtil de menyspreu, perquè aquells que habiten en el medi rural no són vistos com a iguals. No tenen dret a viure simplement les seves vides: tenen l’obligació de respondre a les expectatives alienes. I quan no ho fan són pagesots.

El turisme rural potencia i explota una visió idealitzada del món rural en la qual el camp apareix com un fons de pantalla del Windows: un lloc sense problemes ni conflictes, on la població urbanita pot descansar i reconnectar amb allò que és verdaderament important. La població rural està obligada a proporcionar-li aquest descans mantenint la visió idealitzada que se n’espera. Quan no ho fa, les turistes es senten decebudes i estafades. Els molesta que les persones que habiten el medi rural prefereixin comprar pa congelat al Mercadona que aixecar-se a les cinc del matí per coure’l elles mateixes, que els diumenges es mengin una hamburguesa al Burguer King de la ciutat més propera o que portin polars Northface en comptes de jerseis teixits a mà.

 

     El turisme rural potencia i explota una visió idealitzada del món rural en la qual el camp apareix com un fons de pantalla del Windows: un lloc sense problemes ni conflictes, on la població urbanita pot descansar i reconnectar amb allò que és verdaderament important.  
 

La decepció del grup de turistes quan veien les banyeres reutilitzades com a abeuradors i els somiers per a tancar prats no es dirigia contra la indústria turística que els havia venut quelcom que no era real, sinó contra les persones que habiten el medi rural. La romantització passava a ser menyspreu directe i, de nou, com m’havia passat a l’adolescència, érem pagesots, incultes, ignorants, reaccionaris. La mirada idealitzada de l’urbanita es transformava ràpidament en una mirada de superioritat, perquè en realitat el menyspreu sempre hi havia estat present.

L’abandonament a què està sotmès el camp produeix moltes dificultats per als seus habitants, però els problemes no se solucionaran amb obrir una altra casa rural. Els pobles necessiten feina, infraestructures, serveis, plans d’habitatge que permetin fixar població. Cal una bona xarxa de transport públic i no un museu etnogràfic, bones connexions a internet i no cursos d’envasats casolans, llocs de treball i no una ruta pels oficis desapareguts. Les persones que viuen al medi rural no mereixen el menyspreu de les urbanites, però tampoc necessiten la seva idealització romàntica.


 

Layla Martínez
Traducció de Robert Casellas
blog comments powered by Disqus

Utilizamos cookies para mejorar tu experiencia al navegar por la web.

Si continúas navegando, aceptas su uso. Saber más

Acepto
El sitio web de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas (www.soberaniaalimentaria.info) utiliza cookies para mejorar la experiencia de los usuarios, facilitando la navegación por nuestra web. Estamos haciendo todo lo posible por facilitar el uso de dichas cookies, así como su gestión y control al utilizar nuestros servicios.

¿Qué son las cookies?

Las cookies son pequeños archivos de texto que se almacenan en el dispositivo del usuario de Internet al visitar una página web. Es el operador del sitio web el que determina qué tipo de información contiene dicha cookie y cuál es su propósito, pudiendo además ser utilizada por el servidor web cada vez que visite dicha web. Se utilizan las cookies para ahorrar tiempo y hacer la experiencia de navegación web mucho más eficiente. No obstante, pueden ser usadas con varios propósitos diferentes que van desde recordar la información de inicio de sesión o lo que contiene un pedido de compra.

¿Cómo utiliza Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas las cookies?

Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas tan solo utilizará las cookies que nos dejes utilizar. Tan solo leeremos o escribiremos cookies acerca de tus preferencias. Aquellas que hayan sido instaladas antes de modificar la configuración permanecerán en tu ordenador y podrás borrarlas haciendo uso de las opciones de configuración de tu navegador. Podrás encontrar más información al respecto más adelante.

1. Cookies propias

Se trata de cookies técnicas que recogen información sobre cómo utiliza el sitio web (por ejemplo, las páginas que visitas o si se produce algún error) y que también ayudan a Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas a la localización y solución de problemas del sitio web. Las cookies técnicas son imprescindibles y estrictamente necesarias para el correcto funcionamiento de un portal web y la utilización de las diferentes opciones y servicios que ofrece. Por ejemplo, las que sirven para el mantenimiento de la sesión, la gestión del tiempo de respuesta, rendimiento o validación de opciones.

Toda la información recogida en las mismas es totalmente anónima y nos ayuda a entender cómo funciona nuestro sitio, realizando las mejoras oportunas para facilitar su navegación.

Dichas cookies permitirán:

  • Que navegues por el sitio.
  • Que www.soberaniaalimentaria.info recompile información sobre cómo utilizas la página web, para así entender la usabilidad del sitio, y ayudarnos a implementar las mejoras necesarias. Estas cookies no recogerán ninguna información sobre ti que pueda ser usada con fines publicitarios, o información acerca de tus preferencias (tales como sus datos de usuario) más allá de esa visita en particular.
Si tienes dudas o quieres hacernos alguna pregunta respecto de las cookies que utilizamos, puedes remitirnos tu consulta al correo electrónico info@soberaniaalimentaria.info

2. Cookies de terceros

Existe una serie de proveedores que establecen las cookies con el fin de proporcionar determinados servicios. Podrás utilizar las herramientas de estos para restringir el uso de estas cookies. La siguiente lista muestra las cookies que se establecen en la página web www.soberaniaalimentaria.info por parte de terceros, los fines para los que se utilizan y los enlaces a páginas web donde se puede encontrar más información sobre las cookies:

·       Cookies analíticas:

Las cookies de Google Analytics se utilizan con el fin de analizar y medir cómo los visitantes usan este sitio web. La información sirve para elaborar informes que permiten mejorar este sitio. Estas cookies recopilan información en forma anónima, incluyendo el número de visitantes al sitio, cómo han llegado al mismo y las páginas que visitó mientras navegaba en nuestro sitio web.

http://www.google.com/intl/es/policies/privacy        

·       Cookies técnicas:

AddThis es una empresa tecnológica que permite a los sitios web y a sus usuarios compartir fácilmente el contenido con los demás, a través de iconos de intercambio y de los destinos de bookmarking social. Las cookies AddThis se utilizan con el fin de habilitar el contenido para ser compartido. AddThis también se utiliza para recopilar información sobre cómo se comparte contenido del sitio web. Las cookies ayudan a identificar de forma única a un usuario (aunque no de forma personal, sino en cuanto a dirección) para no repetir tareas dentro de un periodo de tiempo especificado.

http://www.addthis.com/privacy

Disqus es un servicio gratuito que permite añadir comentarios a diferentes elementos de este sitio web. Disqus guarda en cookies tu identificación anterior en este sitio web o en otro para que no sea necesario iniciar sesión cada vez que utilices el mismo navegador.

https://help.disqus.com/customer/portal/articles/466259-privacy-policy

Cómo desactivar las cookies

Para cumplir con la legislación vigente, tenemos que pedir tu permiso para gestionar cookies. En el caso de seguir navegando por nuestro sitio web sin denegar su autorización implica que aceptas su uso.

Ten en cuenta que si rechazas o borras las cookies de navegación algunas características de las páginas no estarán operativas y cada vez que vayas a navegar por nuestra web tendremos que solicitarte de nuevo tu autorización para el uso de cookies.

Puedes modificar la configuración de tu acceso a la página web. Debes saber que es posible eliminar las cookies o impedir que se registre esta información en tu equipo en cualquier momento mediante la modificación de los parámetros de configuración de tu navegador:

Configuración de cookies de Internet Explorer

Configuración de cookies de Firefox

Configuración de cookies de Google Chrome

Configuración de cookies de Safari

Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas no es titular ni patrocina los enlaces indicados anteriormente, por lo que no asume responsabilidad alguna sobre su contenido ni sobre su actualización.

El usuario puede revocar su consentimiento para el uso de cookies en su navegador a través de los siguientes enlaces:

Addthis: http://www.addthis.com/privacy/opt-out

Google Analytics: https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=None

Google, Twitter, Facebook y Disqus: A través de los ajustes de cada navegador más arriba indicados para la desactivación o eliminación de cookies.