Una experiència de lluita compartida

Laia DE AHUMADA

―Tu tens moltes coses, oi? ―li pregunta la Catalina a la seva àvia.

―Ah, sí? ―li respon la Doris―. Què tinc?

―Doncs totes les verdures de l'hort i a més ets feliç...

 

DLa Doris és una àvia xilena molt entregada en la lluita contra la dictadura de Pinochet, a qui, com a moltes altres dones del país, van executar familiars als que mai més es va fer justícia. Desil·lusionada pel rumb que va prendre la democràcia després de la dictadura ―on res va semblar canviar, malgrat que aparentment tot havia canviat―, va fer les maletes i va marxar en busca de nous horitzons.

La Doris ara viu amb la Dora i l'Antonio, totes elles formen part de la PAH (Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca) de Girona-Salt i van participar en l'ocupació del bloc de pisos, propietat de la Sareb, el banc dolent, a Salt. Aquest bloc va ser ocupat al març de 2013 per quinze famílies i desallotjat al febrer de 2014; i recentment, el passat mes de maig, ha tornat a ser ocupat.

Les vaig conèixer al II Aplec d'Agricultura Urbana de Barcelona, on es va parlar de la transformació social dels horts urbans. Elles van venir a explicar la seva experiència en l'hort que van ocupar, juntament amb el bloc de pisos, a Salt, i com el contacte amb la terra les havia transformat, fins el punt que ara viuen en una casa de camp a Vilobí d'Onyar, on cultiven les seves verdures i les comparteixen amb totes aquelles persones de la PAH que les necessiten. Casa seva sempre està plena de gent. Volen mostrar que es pot viure d'una altra manera, molt més digne, solidària i autosuficient. Al menjador, un arc de sant Martí pintat a la paret presideix les vides d'aquestes persones que, malgrat tot el dolor viscut, afirmen haver tornat a descobrir el seu sentit.


     L'hort es va convertir en un lloc de reunió, fins que ens van desallotjar  
 

Com has arribat fins aquí, Doris?

Doris:El març de 2013, després de deambular per les administracions i no trobar solució al drama de l'hipoteca, vam pensar que s'havia de lluitar amb més força, pujar el to, que més gent sabés el que estàvem vivint, i vam decidir ocupar el bloc de Salt. Cap de les tres vivia a Salt, sinó a Girona i a Cassà de la Selva, però vam buscar un bloc amb característiques especials. No es tractava d'ocupar un pis, de tancar les portes i oblidar-se'n, sinó de buscar un lloc on poguéssim fer coses, organitzar-nos de forma diferent, fer visible la nostra lluita. Vam veure un bloc de pisos al costat d'un terreny erm, on no hi havia res. Vam entrar 15 famílies. Era el 13 de març i al dia següent ja teníem l'hort en funcionament: vam netejar i treballar el terreny, vam plantar algunes coses per donar-li vida. Va venir molta gent a ajudar-nos. Aquell dia hi havia unes 300 persones.

Va ser preciós. Vam veure que totes juntes ho podíem aconseguir.

Com us organitzàveu?

Doris: A l'hort ens organitzàvem per fer totes les tasques, per veure què plantàvem. La feina de cuidar-lo ens va servir per integrar-nos totes les famílies que havíem ocupat el bloc. Les africanes plantaven altres tipus d'aliments i vam aprendre amb elles per què servien i com ho feien. Vam durar nou mesos i vam menjar moltes hortalisses, inclòs als veïns se'ls hi regalaven productes i ens portaven llavors per plantar. Es va convertir en un lloc de reunió, fins que ens van desallotjar.

Antonio: Però no només això, teníem gallines i els nens al·lucinaven: «Però d'on surten aquests ous?», ens preguntaven. Els nens també es van comprometre amb l'hort. Però el millor de tot és que no hi havia cap pis tancat. El veí que volia alguna cosa anava a una altra cosa i ho agafava: «M'emporto una mica de sal» o «una mica de sucre». Érem lliures!

Doris: Va sorgir de forma espontània. Era com un sol domicili amb moltes habitacions. Teníem rentadora i un congelador comunitari i vam aprendre una forma de vida més sana on comparties, on sabies qui era el que vivia al costat. Els nens feien el deures junts i baixaven a l'hort a jugar, sempre acompanyats per una persona adulta. La majoria de pisos estaven ocupats per africanes afectades com nosaltres, però amb elles no hi havíem conviscut mai; vam aprendre les seves costums, què era el ramadà, perquè ho feien. Va ser una temporada molt bonica.

pah

Hort ocupat a Salt. PAH

Com us sentíeu vivint en un pis ocupat?

Doris: Quan vam arribar estàvem totes destrossades. Jo allà em vaig adonar de que feia temps que no dormia per la preocupació de quedar-me al carrer. Quan vam anar al bloc, va ser una tranquil·litat, una teràpia; sense acudir a experts, entre nosaltres, vam fer un treball psicològic tan bo. Et trobaves a la teva veïna i t'explicava com estava, i tu feies el mateix. Les africanes ballaven i cantaven molt. I amb la convivència vam desfer molts tabús de les musulmanes, per exemple, sobre la sexualitat. Vam descobrir que són dones molt obertes.

Antonio: Són tan maques aquestes dones, tenen un cor tan bonic. Simplement les has de conèixer.

Doris: La característica del bloc és que érem totes dones, dones amb nens. La majoria africanes. Només hi havia dos homes.

El fet de que la majoria fóssiu dones va facilitar aquest tipus d'organització espontània?

Doris: Sí. Jo crec que tot el que va passar va ser perquè la majoria érem dones. Les africanes es van sentir integrades i van començar a confiar, i quan s'obren són estupendes, cooperadores. Va venir molta premsa, universitats, ens vam tancar a la Generalitat, van participar en tot, no tenen por de res, ho viuen amb harmonia, cantant. Es van sentir protagonistes d'alguna cosa que no s'havien imaginat.

Fins que va arribar el desallotjament…

Doris: Va arribar un exèrcit a desallotjar-nos, perquè no vam negociar: ens donaven poques solucions perquè els pisos que ens oferien no eren pisos socials i tampoc es podien pagar. El dia abans del desallotjament, vam muntar una tenda de campanya a l'hort. Al matí següent, quan sortia del bloc, el vaig veure acordonat i em vaig dir a mi mateixa que no marxaria. Vaig entrar a l'hort i em vaig instal·lar a la tenda de campanya i vaig dir que d'allà a mi no em feien fora perquè era un espai que havíem guanyat entre totes. I ens vam quedar allà sis mesos, l'Antonio, la Dora i joo.

Antonio: Tots els dies venia gent a l'hort, portaven menjar, l'escalfaven al foc i passaven el dia. Durant elsVam celebrar el Nadal, va ser preciós. Fins que l'Ajuntament va veure que l'hort era un problema i van posar denuncies, van voler tallar-nos l'aigua... però vam lluitar per l'aigua i vam guanyar.

Antonio: Dones soles, s'ha de dir. Es posaven sobre la claveguera perquè no poguessin tallar l'aigua.

Doris: Llavors l'alcalde va cedir aquest terreny per construir un col·legi, i clar, davant d'un equipament no es podia lluitar, malgrat que, anteriorment ja s'havia cedit un altre terreny amb aquesta finalitat, però aquesta era la manera de que desapareguéssim. I així van acabar amb l'hort. L'hort va ser el millor. Les mateixes veïnes de l'entorn anaven a seure i a parlar allà perquè hi havia una part circular amb plantes medicinal.

Antonio: Després es va construir una cúpula que va ser l'atracció de Salt, amb palets, fustes... era enorme i molt bonica. L'hort ens va ensenyar que es pot viure de la terra i moltes persones que van passar per allà ara tenen el seu hortet.

Doris: Sí, la terra t'alimenta, però no només això, et nodreix, et dóna energia, perquè tot i les dificultat que vam tenir, vam aprendre a viure de manera més sana. Et dóna una salut mental que no m'esperava, perquè van desaparèixer molts dolor físics que teníem, produïts per l'estrès.

Antonio: Jo abans d'anar al bloc prenia moltes pastilles, ara porto més de dos anys sense prendre res.

Doris: TEt sents útil. Jo ara em llevo, vaig a regar les plantes i em sento afortunada. Veure com surten les verdures és un encant, una alegria.

Venir a viure aquí us ha suposat abandonar la vostra lluita a la PAH?

Doris: No, què va! Ara que comencem a tenir productes, no volem fer negoci, sinó compartir: fem bosses per a repartir i volem que la gent s'animi a fer com nosaltres, volem demostrar amb la nostra experiència que es pot viure d'una altra manera. Estem obertes a que aquí vingui a viure qui vulgui. Seguim molt lligades a la PAH. El problema existeix, i mentre no hi hagi un canvi, hem de continuar perquè cada dia estan arribant persones que estan perdent les seves llars i si nosaltres vam tenir la sort de tirar endavant hem de ser un exemple per les que venen; que vegin que una altra vida és possible, que la tempesta passa, sempre i quan estiguem ben preparades per suportar-la. Jo no puc deslligar-me de la Plataforma ni de cap moviment social, perquè crec que tot el que succeeix aquí ens repercuteix d'alguna manera i hem de ser-ne partícips, tan per denunciar com per demostrar que hi ha canvis possibles i col·laborar perquè ho siguin. No podem tancar-nos i oblidar-nos de tot, sinó que hem de despertar consciències en l'àmbit polític, social, amb la naturalesa, amb la relació amb la terra, perquè aquesta societat ens fa viure tan ràpid, abocats al consum, perquè no apreciem el que tenim. És important despertar aquesta inquietud. Hem d'humanitzar-nos i veure que no es necessiten tants diners per viure..

Antonio: Estem treballant per arribar a ser autosuficients: llenya pel foc, plaques solars. Els propietaris ens van cedir aquesta casa a canvi de que l'arregléssim. Ara quan venen no la reconeixen de lo bé que ens està quedant. Jo era un esclau de la feina i tot per mantenir una casa que després em van treure i que havia construït jo. No m'ha servit de res. Jo no vivia, només treballava. La meva il·lusió va començar quan vaig conèixer aquestes dones. M'han canviat la forma de vida i jo mateix estic canviant. S'ha d'anar canviant cap a millor.

A la PAH Girona-Salt, heu tingut alguna notícia d'algun desallotjament de masies?

Dora: Per aquí no tenim notícia de cap cas, però els catalans callen molt, la gent autòctona no vol parlar del problema, els hi fa vergonya i ho estan passant fatal, però no volen parlar. Potser venen un dia, però llavors ja no tornen. Ve sobretot molta gent immigrada. Al bloc de Salt, de catalans, només hi era jo i un altre pis. No volen que ningú ho sàpiga.

Doris: Pateixen molt i sols. Aquí hem après que és millor passar les coses junts, és més fàcil, és més sa. Fixa't, fins i tot participem en una obra de teatre de l'Àlex Rigola, Migraland. Jo mai m'ho hauria imaginat, i em vaig animar per poder denunciar el què estava passant. Vaig descobrir que hi ha diferents mitjans per comunicar. És passar d'estar atemorida, amb una dificultat enorme, a dir «No, no vull que això passi a més gent» ―perquè hi ha molts suïcidis de persones desnonades, però callen―. Per mi, ha estat un nou despertar.

Laia de Ahumada
Associació Terra Franca

Artículo traducido por Jan Pascual

blog comments powered by Disqus

Utilizamos cookies para mejorar tu experiencia al navegar por la web.

Si continúas navegando, aceptas su uso. Saber más

Acepto
El sitio web de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas (www.soberaniaalimentaria.info) utiliza cookies para mejorar la experiencia de los usuarios, facilitando la navegación por nuestra web. Estamos haciendo todo lo posible por facilitar el uso de dichas cookies, así como su gestión y control al utilizar nuestros servicios.

¿Qué son las cookies?

Las cookies son pequeños archivos de texto que se almacenan en el dispositivo del usuario de Internet al visitar una página web. Es el operador del sitio web el que determina qué tipo de información contiene dicha cookie y cuál es su propósito, pudiendo además ser utilizada por el servidor web cada vez que visite dicha web. Se utilizan las cookies para ahorrar tiempo y hacer la experiencia de navegación web mucho más eficiente. No obstante, pueden ser usadas con varios propósitos diferentes que van desde recordar la información de inicio de sesión o lo que contiene un pedido de compra.

¿Cómo utiliza Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas las cookies?

Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas tan solo utilizará las cookies que nos dejes utilizar. Tan solo leeremos o escribiremos cookies acerca de tus preferencias. Aquellas que hayan sido instaladas antes de modificar la configuración permanecerán en tu ordenador y podrás borrarlas haciendo uso de las opciones de configuración de tu navegador. Podrás encontrar más información al respecto más adelante.

1. Cookies propias

Se trata de cookies técnicas que recogen información sobre cómo utiliza el sitio web (por ejemplo, las páginas que visitas o si se produce algún error) y que también ayudan a Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas a la localización y solución de problemas del sitio web. Las cookies técnicas son imprescindibles y estrictamente necesarias para el correcto funcionamiento de un portal web y la utilización de las diferentes opciones y servicios que ofrece. Por ejemplo, las que sirven para el mantenimiento de la sesión, la gestión del tiempo de respuesta, rendimiento o validación de opciones.

Toda la información recogida en las mismas es totalmente anónima y nos ayuda a entender cómo funciona nuestro sitio, realizando las mejoras oportunas para facilitar su navegación.

Dichas cookies permitirán:

  • Que navegues por el sitio.
  • Que www.soberaniaalimentaria.info recompile información sobre cómo utilizas la página web, para así entender la usabilidad del sitio, y ayudarnos a implementar las mejoras necesarias. Estas cookies no recogerán ninguna información sobre ti que pueda ser usada con fines publicitarios, o información acerca de tus preferencias (tales como sus datos de usuario) más allá de esa visita en particular.
Si tienes dudas o quieres hacernos alguna pregunta respecto de las cookies que utilizamos, puedes remitirnos tu consulta al correo electrónico info@soberaniaalimentaria.info

2. Cookies de terceros

Existe una serie de proveedores que establecen las cookies con el fin de proporcionar determinados servicios. Podrás utilizar las herramientas de estos para restringir el uso de estas cookies. La siguiente lista muestra las cookies que se establecen en la página web www.soberaniaalimentaria.info por parte de terceros, los fines para los que se utilizan y los enlaces a páginas web donde se puede encontrar más información sobre las cookies:

·       Cookies analíticas:

Las cookies de Google Analytics se utilizan con el fin de analizar y medir cómo los visitantes usan este sitio web. La información sirve para elaborar informes que permiten mejorar este sitio. Estas cookies recopilan información en forma anónima, incluyendo el número de visitantes al sitio, cómo han llegado al mismo y las páginas que visitó mientras navegaba en nuestro sitio web.

http://www.google.com/intl/es/policies/privacy        

·       Cookies técnicas:

AddThis es una empresa tecnológica que permite a los sitios web y a sus usuarios compartir fácilmente el contenido con los demás, a través de iconos de intercambio y de los destinos de bookmarking social. Las cookies AddThis se utilizan con el fin de habilitar el contenido para ser compartido. AddThis también se utiliza para recopilar información sobre cómo se comparte contenido del sitio web. Las cookies ayudan a identificar de forma única a un usuario (aunque no de forma personal, sino en cuanto a dirección) para no repetir tareas dentro de un periodo de tiempo especificado.

http://www.addthis.com/privacy

Disqus es un servicio gratuito que permite añadir comentarios a diferentes elementos de este sitio web. Disqus guarda en cookies tu identificación anterior en este sitio web o en otro para que no sea necesario iniciar sesión cada vez que utilices el mismo navegador.

https://help.disqus.com/customer/portal/articles/466259-privacy-policy

Cómo desactivar las cookies

Para cumplir con la legislación vigente, tenemos que pedir tu permiso para gestionar cookies. En el caso de seguir navegando por nuestro sitio web sin denegar su autorización implica que aceptas su uso.

Ten en cuenta que si rechazas o borras las cookies de navegación algunas características de las páginas no estarán operativas y cada vez que vayas a navegar por nuestra web tendremos que solicitarte de nuevo tu autorización para el uso de cookies.

Puedes modificar la configuración de tu acceso a la página web. Debes saber que es posible eliminar las cookies o impedir que se registre esta información en tu equipo en cualquier momento mediante la modificación de los parámetros de configuración de tu navegador:

Configuración de cookies de Internet Explorer

Configuración de cookies de Firefox

Configuración de cookies de Google Chrome

Configuración de cookies de Safari

Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas no es titular ni patrocina los enlaces indicados anteriormente, por lo que no asume responsabilidad alguna sobre su contenido ni sobre su actualización.

El usuario puede revocar su consentimiento para el uso de cookies en su navegador a través de los siguientes enlaces:

Addthis: http://www.addthis.com/privacy/opt-out

Google Analytics: https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=None

Google, Twitter, Facebook y Disqus: A través de los ajustes de cada navegador más arriba indicados para la desactivación o eliminación de cookies.