Laia DE AHUMADA i Pau MORAGAS
Cuidant la terra, les persones i la comunitat
La crisi econòmica i social que estem vivint en aquests últims anys ha generat una situació de descurança pel benestar de les persones i per la vulneració dels seus drets. Una situació que afecta de forma especial a les que són més fràgils, expulsant-les als marges del sistema, convertint-les en persones excloses, o en risc d'exclusió, que a efectes pràctics ve a ser el mateix. Aquesta situació, unida a una major sensibilització per l'entorn rural i l'alimentació, una major solidaritat i una nova consciència que apunta cap a altres models de vida sostenibles, ha tornat a posar en primer pla el concepte d'Agricultura social.
TERÀPIA DE LA TERRA
L'Agricultura Social uneix el treball a la terra, propi de l'agricultura, amb les accions terapèutiques pròpies de l'acció social. No és un nou concepte perquè fa anys que entitats socials i empreses d'inserció treballen amb persones "fràgils", rescatant-les de l'oblit al que se les havia condemnat per la seva suposada incapacitat per realitzar un treball de forma competent dins del mercat laboral. A aquest tipus de persones fràgils física o psíquicament, se'ls ha unit altres tipus de fragilitats que són conseqüència de la precarietat laboral que vivim, la qual comporta pobresa material, desarrelament, abandonament, soledat i de vegades malviure al carrer. Així, la solidaritat d'una part de la societat, que no pot romandre callada davant la injustícia, ha propiciat la creació de projectes agrícoles en horts urbans, periurbans o rurals amb l'objectiu d'ocupar a les persones, de dignificar-les, de motivar-les i d'apoderar-les, ja sigui amb un lloc de treball que els procuri un salari, ja sigui amb una autoocupació que els proporcioni els aliments que necessiten per la seva subsistència.
En aquest últim cas, no és el mateix plantar i menjar del que es recol·lecta que rebre una bossa d'aliments que, encara que generosa i necessària, habitualment no només té manca de productes frescs, sinó que fa que la pobresa esdevingui crònica en comptes d'apoderar a la persona.
Però el concepte d'Agricultura Social no contempla únicament l'àmbit agrícola i el social sinó que comprèn altres aspectes de relació i de potenciació del medi rural que són, en tot cas, un valor afegit digne de tenir en compte.
No és el mateix plantar i menjar del que es recol·lecta que rebre una bossa d'aliments.
Aproximació conceptual
El projecte europeu SoFar (Social Services in Multifunctional Farms 'Serveis Socials en granges multifuncionals') coordinat pel professor Francesco Di Iacovo de la Universitat de Pisa, ha donat a conèixer a través de diverses publicacions la realitat de nombroses experiències de tota Europa. Segons ell, l'Agricultura Social pot ser definida com un conjunt d'activitats que estan immerses en la producció agrària i que a la vegada promouen accions terapèutiques, d'habilitació, de capacitació, d'inclusió laboral, de lleure, educatives i de serveis útils per la vida quotidiana. En general, estaríem parlant d'aquelles pràctiques agràries que tenen també per objectiu la rehabilitació de persones en risc d'exclusió social, l'educació o la integració dels col·lectius considerats "de baixa contractació" (discapacitat psíquica i mental, població carcerària, tòxic dependents, menors...), però també les que dins d'aquest marc ofereixen serveis a grups específics com la infància o la tercera edat.
L'Agricultura Social adopta una visió multifuncional de l'agricultura, i entre els seus resultats trobem, a més de productes agraris, l'accés al treball, l'atenció a la salut, l'educació o la teràpia. També aporta una visió innovadora ja que posa en contacte a professionals d'àrees de treball tradicionalment diferents, com són els de producció agrària i els de serveis socials, i és capaç de fer arribar, sobretot en les àrees rurals, l'atenció social a la comunitat de proximitat.
VALORS DE L'AGRICULTURA SOCIAL
L'Agricultura Social, com hem dit, és al mateix temps un vell i un nou concepte. Per una banda, podríem pensar que es tracta de l'evolució de les xarxes locals informals d'ajuda mútua, ben presents en el món rural abans de la modernització de l'agricultura i de l'establiment del sistema públic del benestar. En l'actualitat, no obstant, el concepte ha evolucionat i avançat d'una forma innovadora i dinàmica emparat, en alguns països, per un marc conceptual i legislatiu.
En un context general, l'Agricultura Social enllaça les polítiques agràries, socials, laborals, formatives, sanitàries, judicials, en un procés progressiu que aproxima les seves respostes a les necessitats de les persones.
Des del món social i terapèutic, les pràctiques de l'Agricultura Social responen a les necessitats canviants de la societat i proposen la inclusió social a través d'activitats útils i amb sentit que parteixen del propi potencial —i no de les limitacions— de les persones ateses. Igualment, poden fer possible l'existència de recursos —sanitaris, educatius, etc.— i serveis de proximitat que reverteixin en el territori i en l'atenció i la cura de les persones que hi viuen.
També, l'activitat agrària per a aquestes persones ofereix la possibilitat de participar en els diferents ritmes del dia, de les estacions, avaluar i gaudir el resultat del propi treball, assumir responsabilitats específiques adaptades a les diferents capacitats i formar part de processos d'equip on aconseguir objectius comuns.
POTENCIALITATS
Des de la perspectiva del món productiu agrari i rural, les pràctiques de l'Agricultura Social s'estan convertint en una resposta interessant en el context del que s'ha vingut definint com "multifuncionalitat" de l'agricultura. Aquest concepte respon a les activitats productives no agràries que les finques familiars han anat assumint com sistemes alternatius de generació de recursos, i en els que la incorporació d'activitats socials pot representar una nova font d'ingressos. Igualment, aquest perfil social pot arribar a ser un element diferenciador i de valor afegit en la comercialització i comunicació del propi producte agrari, tal i com des de fa anys ha passat amb la qüestió mediambiental.
De fet, les persones consumidores cada cop tenen més interès a descobrir què hi ha darrere dels aliments. El valor ecològic i ambiental, junt amb el valor social i econòmic —com es produeix, quin tipus d'economia i de valors socials s'estan afavorint amb el consum, etc.— s'està convertint en un factor cada cop més decisiu en el moment de la compra.
Per totes aquestes raons, estan naixent moltes experiències, dignes de ser tingudes en compte, que van formant una xarxa important que combina producció agrícola amb valors socials. Només a Europa existeixen prop de sis mil projectes d'Agricultura Social, experiències que han emergit del rol actiu, protagonista i amb voluntat col·laboradora de nombrosos actors de les comunitats locals: institucions, associacions, cooperatives, fundacions, empreses agrícoles i societat civil en general.
Es tracta de l'evolució de les xarxes locals informals d'ajuda mútua, ben presents en el món rural abans de la modernització de l'agricultura.
REPTES DE FUTUR
El repte de totes aquestes experiències radica a saber respondre adequadament a la producció d'aliments —qualitat, servei, comercialització— i al mateix temps saber integrar transversalment tota una sèrie de valors afegits, a més d'assegurar la sostenibilitat de la iniciativa.
La dificultat per posar-la en marxa i consolidar les experiències ve donada per aquesta transversalitat: la no especialització obliga a treballar en processos més lents que integren molts aspectes, i això comporta que a nivell de rendibilitat, a curt termini, no sempre sigui viable. És per això que el finançament a llarg termini d'aquests projectes és un aspecte clau per garantir la seva viabilitat i consolidació. És necessari aconseguir que les polítiques socials considerin prioritària l'atenció a les persones, per això hem de reclamar que aquestes iniciatives d'agricultura social comptin amb el suport de l'administració pública, i no com succeix actualment, que es demoren els pagaments i es deixa les entitats agro-socials en la corda fluixa, cosa que és inacceptable.
L'Agricultura Social defensa un model que permet que les persones que ho desitgin es quedin en el territori, tinguin cura de la terra, produeixin els seus productes i se n'alimentin, que visquin, envelleixin i morin en el si de la seva comunitat perquè tenen al seu abast els serveis necessaris per fer-ho.
Aconseguir que l'Agricultura Social es consolidi i reforci dependrà de la capacitat dels actors d'emprendre i animar iniciatives d'aquest tipus, i també de la sensibilitat de la societat (consumidors, legisladors i ciutadania en general) per entendre i sostenir aquest tipus d'iniciatives.
Exemples d'agricultura social a Catalunya
A Catalunya, concretament, trobem experiències pioneres que porten anys treballant amb persones discapacitades, com la cooperativa Sambucus, a la província de Barcelona, dedicada a la producció hortícola i a la restauració ecològica; Hortus Aprodiscae, a Tarragona, dedicada a l'agricultura i la gastronomia ecològica; L'Olivera, a Lleida, coneguda pels seus vins i olis; i la Fageda, a Girona, coneguda pels seus iogurts i altres productes lactis, per només citar algunes de les 33 entitats que treballen en la mateixa línia, agrupades en la "Xarxa Agrosocial de Catalunya".
Pel que fa a la resta, continuen sorgint, aquí i allà, noves experiències com la de Verdallar, una empresa d'inserció laboral per a joves, creada l'any 2012; o Horta de Santa Clara, que acull persones en risc d'exclusió, les dues cultivant i comercialitzant productes amb certificat ecològic.
PER A SABER-NE MÉS
Social Farming http://sofar.unipi.it/
Xarxa agrosocial: http://www.fundaciocatalunya-lapedrera.cat