Laia DE AHUMADA i Pau MORAGAS

Cuidant la terra, les persones i la comunitat

La crisi econòmica i social que estem vivint en aquests últims anys ha generat una situació de descurança pel benestar de les persones i per la vulneració dels seus drets. Una situació que afecta de forma especial a les que són més fràgils, expulsant-les als marges del sistema, convertint-les en persones excloses, o en risc d'exclusió, que a efectes pràctics ve a ser el mateix. Aquesta situació, unida a una major sensibilització per l'entorn rural i l'alimentació, una major solidaritat i una nova consciència que apunta cap a altres models de vida sostenibles, ha tornat a posar en primer pla el concepte d'Agricultura social.

agricultura social
 

TERÀPIA DE LA TERRA

L'Agricultura Social uneix el treball a la terra, propi de l'agricultura, amb les accions terapèutiques pròpies de l'acció social. No és un nou concepte perquè fa anys que entitats socials i empreses d'inserció treballen amb persones "fràgils", rescatant-les de l'oblit al que se les havia condemnat per la seva suposada incapacitat per realitzar un treball de forma competent dins del mercat laboral. A aquest tipus de persones fràgils física o psíquicament, se'ls ha unit altres tipus de fragilitats que són conseqüència de la precarietat laboral que vivim, la qual comporta pobresa material, desarrelament, abandonament, soledat i de vegades malviure al carrer. Així, la solidaritat d'una part de la societat, que no pot romandre callada davant la injustícia, ha propiciat la creació de projectes agrícoles en horts urbans, periurbans o rurals amb l'objectiu d'ocupar a les persones, de dignificar-les, de motivar-les i d'apoderar-les, ja sigui amb un lloc de treball que els procuri un salari, ja sigui amb una autoocupació que els proporcioni els aliments que necessiten per la seva subsistència.

En aquest últim cas, no és el mateix plantar i menjar del que es recol·lecta que rebre una bossa d'aliments que, encara que generosa i necessària, habitualment no només té manca de productes frescs, sinó que fa que la pobresa esdevingui crònica en comptes d'apoderar a la persona.

Però el concepte d'Agricultura Social no contempla únicament l'àmbit agrícola i el social sinó que comprèn altres aspectes de relació i de potenciació del medi rural que són, en tot cas, un valor afegit digne de tenir en compte.


     No és el mateix plantar i menjar del que es recol·lecta que rebre una bossa d'aliments.  
 

Aproximació conceptual

El projecte europeu SoFar (Social Services in Multifunctional Farms 'Serveis Socials en granges multifuncionals') coordinat pel professor Francesco Di Iacovo de la Universitat de Pisa, ha donat a conèixer a través de diverses publicacions la realitat de nombroses experiències de tota Europa. Segons ell, l'Agricultura Social pot ser definida com un conjunt d'activitats que estan immerses en la producció agrària i que a la vegada promouen accions terapèutiques, d'habilitació, de capacitació, d'inclusió laboral, de lleure, educatives i de serveis útils per la vida quotidiana. En general, estaríem parlant d'aquelles pràctiques agràries que tenen també per objectiu la rehabilitació de persones en risc d'exclusió social, l'educació o la integració dels col·lectius considerats "de baixa contractació" (discapacitat psíquica i mental, població carcerària, tòxic dependents, menors...), però també les que dins d'aquest marc ofereixen serveis a grups específics com la infància o la tercera edat.

L'Agricultura Social adopta una visió multifuncional de l'agricultura, i entre els seus resultats trobem, a més de productes agraris, l'accés al treball, l'atenció a la salut, l'educació o la teràpia. També aporta una visió innovadora ja que posa en contacte a professionals d'àrees de treball tradicionalment diferents, com són els de producció agrària i els de serveis socials, i és capaç de fer arribar, sobretot en les àrees rurals, l'atenció social a la comunitat de proximitat.

VALORS DE L'AGRICULTURA SOCIAL

L'Agricultura Social, com hem dit, és al mateix temps un vell i un nou concepte. Per una banda, podríem pensar que es tracta de l'evolució de les xarxes locals informals d'ajuda mútua, ben presents en el món rural abans de la modernització de l'agricultura i de l'establiment del sistema públic del benestar. En l'actualitat, no obstant, el concepte ha evolucionat i avançat d'una forma innovadora i dinàmica emparat, en alguns països, per un marc conceptual i legislatiu.

En un context general, l'Agricultura Social enllaça les polítiques agràries, socials, laborals, formatives, sanitàries, judicials, en un procés progressiu que aproxima les seves respostes a les necessitats de les persones.

Des del món social i terapèutic, les pràctiques de l'Agricultura Social responen a les necessitats canviants de la societat i proposen la inclusió social a través d'activitats útils i amb sentit que parteixen del propi potencial —i no de les limitacions— de les persones ateses. Igualment, poden fer possible l'existència de recursos —sanitaris, educatius, etc.— i serveis de proximitat que reverteixin en el territori i en l'atenció i la cura de les persones que hi viuen.

També, l'activitat agrària per a aquestes persones ofereix la possibilitat de participar en els diferents ritmes del dia, de les estacions, avaluar i gaudir el resultat del propi treball, assumir responsabilitats específiques adaptades a les diferents capacitats i formar part de processos d'equip on aconseguir objectius comuns.

POTENCIALITATS

Des de la perspectiva del món productiu agrari i rural, les pràctiques de l'Agricultura Social s'estan convertint en una resposta interessant en el context del que s'ha vingut definint com "multifuncionalitat" de l'agricultura. Aquest concepte respon a les activitats productives no agràries que les finques familiars han anat assumint com sistemes alternatius de generació de recursos, i en els que la incorporació d'activitats socials pot representar una nova font d'ingressos. Igualment, aquest perfil social pot arribar a ser un element diferenciador i de valor afegit en la comercialització i comunicació del propi producte agrari, tal i com des de fa anys ha passat amb la qüestió mediambiental.

De fet, les persones consumidores cada cop tenen més interès a descobrir què hi ha darrere dels aliments. El valor ecològic i ambiental, junt amb el valor social i econòmic —com es produeix, quin tipus d'economia i de valors socials s'estan afavorint amb el consum, etc.— s'està convertint en un factor cada cop més decisiu en el moment de la compra.

Per totes aquestes raons, estan naixent moltes experiències, dignes de ser tingudes en compte, que van formant una xarxa important que combina producció agrícola amb valors socials. Només a Europa existeixen prop de sis mil projectes d'Agricultura Social, experiències que han emergit del rol actiu, protagonista i amb voluntat col·laboradora de nombrosos actors de les comunitats locals: institucions, associacions, cooperatives, fundacions, empreses agrícoles i societat civil en general.


     Es tracta de l'evolució de les xarxes locals informals d'ajuda mútua, ben presents en el món rural abans de la modernització de l'agricultura.  
 

REPTES DE FUTUR

El repte de totes aquestes experiències radica a saber respondre adequadament a la producció d'aliments —qualitat, servei, comercialització— i al mateix temps saber integrar transversalment tota una sèrie de valors afegits, a més d'assegurar la sostenibilitat de la iniciativa.

La dificultat per posar-la en marxa i consolidar les experiències ve donada per aquesta transversalitat: la no especialització obliga a treballar en processos més lents que integren molts aspectes, i això comporta que a nivell de rendibilitat, a curt termini, no sempre sigui viable. És per això que el finançament a llarg termini d'aquests projectes és un aspecte clau per garantir la seva viabilitat i consolidació. És necessari aconseguir que les polítiques socials considerin prioritària l'atenció a les persones, per això hem de reclamar que aquestes iniciatives d'agricultura social comptin amb el suport de l'administració pública, i no com succeix actualment, que es demoren els pagaments i es deixa les entitats agro-socials en la corda fluixa, cosa que és inacceptable.

L'Agricultura Social defensa un model que permet que les persones que ho desitgin es quedin en el territori, tinguin cura de la terra, produeixin els seus productes i se n'alimentin, que visquin, envelleixin i morin en el si de la seva comunitat perquè tenen al seu abast els serveis necessaris per fer-ho.

Aconseguir que l'Agricultura Social es consolidi i reforci dependrà de la capacitat dels actors d'emprendre i animar iniciatives d'aquest tipus, i també de la sensibilitat de la societat (consumidors, legisladors i ciutadania en general) per entendre i sostenir aquest tipus d'iniciatives.

Exemples d'agricultura social a Catalunya

A Catalunya, concretament, trobem experiències pioneres que porten anys treballant amb persones discapacitades, com la cooperativa Sambucus, a la província de Barcelona, dedicada a la producció hortícola i a la restauració ecològica; Hortus Aprodiscae, a Tarragona, dedicada a l'agricultura i la gastronomia ecològica; L'Olivera, a Lleida, coneguda pels seus vins i olis; i la Fageda, a Girona, coneguda pels seus iogurts i altres productes lactis, per només citar algunes de les 33 entitats que treballen en la mateixa línia, agrupades en la "Xarxa Agrosocial de Catalunya".

Pel que fa a la resta, continuen sorgint, aquí i allà, noves experiències com la de Verdallar, una empresa d'inserció laboral per a joves, creada l'any 2012; o Horta de Santa Clara, que acull persones en risc d'exclusió, les dues cultivant i comercialitzant productes amb certificat ecològic.

 

  PER A SABER-NE MÉS

    Social Farming http://sofar.unipi.it/

   Xarxa agrosocial: http://www.fundaciocatalunya-lapedrera.cat

 

Laia de Ahumada - Terra Franca
Pau Moragas - L’Olivera Cooperativa
Artículo traducido por Marina González Salvadó

Utilizamos cookies para mejorar tu experiencia al navegar por la web.

Si continúas navegando, aceptas su uso. Saber más

Acepto
El sitio web de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas (www.soberaniaalimentaria.info) utiliza cookies para mejorar la experiencia de los usuarios, facilitando la navegación por nuestra web. Estamos haciendo todo lo posible por facilitar el uso de dichas cookies, así como su gestión y control al utilizar nuestros servicios.

¿Qué son las cookies?

Las cookies son pequeños archivos de texto que se almacenan en el dispositivo del usuario de Internet al visitar una página web. Es el operador del sitio web el que determina qué tipo de información contiene dicha cookie y cuál es su propósito, pudiendo además ser utilizada por el servidor web cada vez que visite dicha web. Se utilizan las cookies para ahorrar tiempo y hacer la experiencia de navegación web mucho más eficiente. No obstante, pueden ser usadas con varios propósitos diferentes que van desde recordar la información de inicio de sesión o lo que contiene un pedido de compra.

¿Cómo utiliza Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas las cookies?

Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas tan solo utilizará las cookies que nos dejes utilizar. Tan solo leeremos o escribiremos cookies acerca de tus preferencias. Aquellas que hayan sido instaladas antes de modificar la configuración permanecerán en tu ordenador y podrás borrarlas haciendo uso de las opciones de configuración de tu navegador. Podrás encontrar más información al respecto más adelante.

1. Cookies propias

Se trata de cookies técnicas que recogen información sobre cómo utiliza el sitio web (por ejemplo, las páginas que visitas o si se produce algún error) y que también ayudan a Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas a la localización y solución de problemas del sitio web. Las cookies técnicas son imprescindibles y estrictamente necesarias para el correcto funcionamiento de un portal web y la utilización de las diferentes opciones y servicios que ofrece. Por ejemplo, las que sirven para el mantenimiento de la sesión, la gestión del tiempo de respuesta, rendimiento o validación de opciones.

Toda la información recogida en las mismas es totalmente anónima y nos ayuda a entender cómo funciona nuestro sitio, realizando las mejoras oportunas para facilitar su navegación.

Dichas cookies permitirán:

  • Que navegues por el sitio.
  • Que www.soberaniaalimentaria.info recompile información sobre cómo utilizas la página web, para así entender la usabilidad del sitio, y ayudarnos a implementar las mejoras necesarias. Estas cookies no recogerán ninguna información sobre ti que pueda ser usada con fines publicitarios, o información acerca de tus preferencias (tales como sus datos de usuario) más allá de esa visita en particular.
Si tienes dudas o quieres hacernos alguna pregunta respecto de las cookies que utilizamos, puedes remitirnos tu consulta al correo electrónico info@soberaniaalimentaria.info

2. Cookies de terceros

Existe una serie de proveedores que establecen las cookies con el fin de proporcionar determinados servicios. Podrás utilizar las herramientas de estos para restringir el uso de estas cookies. La siguiente lista muestra las cookies que se establecen en la página web www.soberaniaalimentaria.info por parte de terceros, los fines para los que se utilizan y los enlaces a páginas web donde se puede encontrar más información sobre las cookies:

·       Cookies analíticas:

Las cookies de Google Analytics se utilizan con el fin de analizar y medir cómo los visitantes usan este sitio web. La información sirve para elaborar informes que permiten mejorar este sitio. Estas cookies recopilan información en forma anónima, incluyendo el número de visitantes al sitio, cómo han llegado al mismo y las páginas que visitó mientras navegaba en nuestro sitio web.

http://www.google.com/intl/es/policies/privacy        

·       Cookies técnicas:

AddThis es una empresa tecnológica que permite a los sitios web y a sus usuarios compartir fácilmente el contenido con los demás, a través de iconos de intercambio y de los destinos de bookmarking social. Las cookies AddThis se utilizan con el fin de habilitar el contenido para ser compartido. AddThis también se utiliza para recopilar información sobre cómo se comparte contenido del sitio web. Las cookies ayudan a identificar de forma única a un usuario (aunque no de forma personal, sino en cuanto a dirección) para no repetir tareas dentro de un periodo de tiempo especificado.

http://www.addthis.com/privacy

Disqus es un servicio gratuito que permite añadir comentarios a diferentes elementos de este sitio web. Disqus guarda en cookies tu identificación anterior en este sitio web o en otro para que no sea necesario iniciar sesión cada vez que utilices el mismo navegador.

https://help.disqus.com/customer/portal/articles/466259-privacy-policy

Cómo desactivar las cookies

Para cumplir con la legislación vigente, tenemos que pedir tu permiso para gestionar cookies. En el caso de seguir navegando por nuestro sitio web sin denegar su autorización implica que aceptas su uso.

Ten en cuenta que si rechazas o borras las cookies de navegación algunas características de las páginas no estarán operativas y cada vez que vayas a navegar por nuestra web tendremos que solicitarte de nuevo tu autorización para el uso de cookies.

Puedes modificar la configuración de tu acceso a la página web. Debes saber que es posible eliminar las cookies o impedir que se registre esta información en tu equipo en cualquier momento mediante la modificación de los parámetros de configuración de tu navegador:

Configuración de cookies de Internet Explorer

Configuración de cookies de Firefox

Configuración de cookies de Google Chrome

Configuración de cookies de Safari

Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas no es titular ni patrocina los enlaces indicados anteriormente, por lo que no asume responsabilidad alguna sobre su contenido ni sobre su actualización.

El usuario puede revocar su consentimiento para el uso de cookies en su navegador a través de los siguientes enlaces:

Addthis: http://www.addthis.com/privacy/opt-out

Google Analytics: https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=None

Google, Twitter, Facebook y Disqus: A través de los ajustes de cada navegador más arriba indicados para la desactivación o eliminación de cookies.