Laia de Ahumada

Terra Franca i Terre de Liens, dues iniciatives d'accés a la terra

L'ENTUSIASME OBRE CAMINS

Per mi tot va començar quan un dels meus fills va decidir apuntar-se a l'Escola de Pastors de Catalunya. Primer em va sorprendre i més tard em va entusiasmar el fet de poder compartir la seva experiència, veure de prop la feina que es feia a l'escola i conèixer les persones que la gestionaven.

Tot això em va fer créixer l'interès per descobrir què movia les persones —la majoria joves i provinents d'àrees urbanes— a acudir a l'Escola per formar-se en un ofici desprestigiat i en perill d'extinció. Així va néixer "A cel ras. Converses amb joves pastors" (Pagès editors, 2013), un llibre de converses amb tretze pastors i pastores que s'havien format a l'escola, on es constatava la dificultat de l'accés a la terra per part de les persones sense tradició pagesa. Paral·lelament, la Vanesa Freixa, responsable de l'Escola, preocupada per les dificultats que tenien les persones formades a trobar terres on desenvolupar els seus projectes, va contactar amb algunes de nosaltres que sabia que estàvem sensibilitzades en aquest tema. El seu entusiasme ens va il·lusionar. Duia un projecte francès sota el braç: Terre de Liens, que havia conegut de primera mà i que sabia amb seguretat que ens podia servir de model; a més, comptava explícitament amb el seu suport. I així, d'una preocupació compartida i en busca de ressonàncies, en poc temps, un grup heterogeni, format per persones agrònomes, cooperativistes, activistes socials, educadores, pageses i tècniques, vam crear l'associació Terra Franca, un col·lectiu singular, preocupat i ocupat a fer possible una nova manera de viure, respectuosa amb les persones i amb la terra, inspirat en el model francès de Terre de Liens.

L'EXEMPLE FRANCÈS

Terre de Liens és una associació francesa, creada l'any 2003 —actualment amb 19 associacions territorials—, que neix de la trobada de diferents moviments que giren a l'entorn del desenvolupament agrícola i rural, l'educació popular, el manteniment de la vida rural, les finances solidàries i la pagesia compromesa amb l'agricultura ecològica i biodinàmica. La seva finalitat és doble: facilitar l'accés a la terra a persones que tinguin un projecte agrícola i lluitar per la preservació i millora de les terres agrícoles. Busquen el compromís de la ciutadania en el desenvolupament d'una nova agricultura que no estigui sotmesa a l'especulació, que creï sinergies amb tots els actors d'un territori, que interpel·li sobre la possibilitat d'una nova forma de desenvolupament agrícola, basada en una agricultura camperola, sobirana i de proximitat.

Terre de Liens vol sensibilitzar la societat —sense deixar de banda la incidència sobre els organismes polítics, nacionals o locals— en el sentit que la terra sigui considerada un bé comú. Així, ha mobilitzat durant aquests anys més de deu mil persones que han col·laborat en la posada en marxa d'una instal·lació o acompanyat algun dels més de 150 projectes en funcionament, o venut/cedit les seves terres. I tot això a través de dues entitats diferents: La Foncière, una societat d'inversió solidària, i la Fondation Terre de Liens, d'utilitat pública, que rep donatius econòmics o de terres. Gràcies a elles, ha comprat més de 100 granges i més de 2000 ha han estat dedicades a l'agricultura ecològica. Les terres les lloguen per un mínim de 9 anys a persones capacitades que, seguint criteris d'agricultura ecològica, vulguin realitzar el seu projecte.

Terre de Liens li va agafar afecte a Terra Franca perquè la va veure néixer, i perquè és bo recuperar els orígens, interpel·lar-se i retrobar la il·lusió que comporta el començament d'alguna cosa nova.

Llogar la terra per fer-ho tot una mica més fàcil

Amb la idea de treballar juntes, Escola de Pastors, Terre de Liens i Terra Franca, vam organitzar el 2013, a Bellver de Cerdanya, les primeres jornades transfrontereres: "Relleu generacional, accés a la terra i pastoralisme als Pirineus"; i el Juny de 2014, la segona jornada, aquest cop a Gallinagues (Aude): "Els espais test (o incubadores agrícoles) i l'accés a la terra: instruments de suport al relleu generacional de la pagesia".

Un espai test és un lloc on persones que es vulguin dedicar a l'activitat agrària es formin i posin en pràctica els coneixements adquirits durant un període determinat de temps. És útil per a aquelles persones que volen incorporar-se al camp però no provenen de tradició pagesa ja que els permet contrastar i avaluar-se. A França, de la mateixa manera que aquí, cada vegada hi ha més persones que volen fer aquest pas però no tenen ni la formació adequada ni la possibilitat d'accedir a la terra.

Aquesta breu explicació sobre el projecte Terre de Liens em facilita la presentació de Terra Franca i em permet eludir els preàmbuls que estan a la base ideològica d'ambdues associacions en temes com la lluita contra l'especulació, la necessitat de preservar el territori, la urgència de fomentar una agricultura sostenible, agroecològica, de proximitat, amb valor, dins del paradigma de la sobirania alimentària, per anar directament al gra d'aquesta associació sense ànim de lucre que va néixer el 2013, l'àmbit d'actuació de la qual, de moment, és Catalunya.

Terra Franca, a diferència de Terre de Liens, no es planteja la compra de terra sinó l'arrendament. No és per una qüestió ideològica, sinó pràctica: al 2012 el preu mitjà d'una hectàrea a França era de 5.600 €, mentre que a Catalunya estava al voltant dels 12.000 €. Amb aquests preus, plantejar-se la compra és gairebé impossible. Així que Terra Franca pretén llogar les finques als propietaris i sotsarrendar-les a les persones i col·lectius, el perfil dels quals, s'adeqüi a la finca. Aquest sotsarrendament mai és un negoci per a Terra Franca sinó un avantatge per a la persona que s'incorpora, ja que li permet pagar un lloguer progressiu en consonància amb la rendibilitat del seu projecte i assegurar-se un lloguer a llarg termini; i també un avantatge per al propietari, al qual se li assegura la mediació i l'aval d'un projecte respectuós amb la seva terra, seleccionat i acompanyat per l'entitat.

El primer obstacle que anem trobant és el recel de la propietat a llogar, vendre o cedir les seves terres. La falta de confiança porta a les propietàries i propietaris de les terres a preferir que es perdin abans que algú desconegut se'n faci càrrec. També és cert que el nostre país encara pateix les seqüeles de la febre del totxo i qui té la propietat encara somia amb l'arribada d'un ric milionari que ompli d'or les seves butxaques. Un altre inconvenient és la falta de formació i d'experiència agrícola de la gent jove. Buscar recursos de formació i fomentar la creació d'espais test o incubadores està en el desig de Terra Franca per poder assegurar la continuïtat i sostenibilitat econòmica dels projectes.

En aquest moment estem rebent i atenent demandes de persones i/o col·lectius que volen implementar el seu propi model de producció ecològica. Els oferim acollida i acompanyament en la seva cerca de terres, orientació en la recerca de recursos financers ètics i/o participatius per fer front a les despeses d'instal·lació, i el seguiment dels projectes.

Paral·lelament, cerquem ofertes de persones que tinguin finques en propietat i que abandonin l'activitat agrària sense relleu, o que desitgin reorientar el seu model de producció, o altres tipologies de propietats, siguin públiques o privades. A la propietat se li ofereix assessorament respecte al lloguer de la seva propietat, la realització d'estudis agroecològics de les terres i la recerca i selecció de projectes d'agricultura ecològica adaptats a les característiques de la propietat.

Per aconseguir tot això, Terra Franca pretén aglutinar una nodrida base social que, desinteressadament, es comprometi en l'obtenció dels seus objectius com a persones sòcies, donants o voluntàries. Esperem aconseguir ben aviat els recursos econòmics suficients per poder començar a implantar alguns dels projectes que se'ns han presentat.

Fins aquí el que se m'acut explicar de Terra Franca i Terre de Liens. M'ho sé de memòria o ho porto al cor, no ho sé, però m'ha sortit d'una tirada. El meu discurs ha durat el temps de trànsit fins a la finca d'aquest jove pastor recentment incorporat. Vaig a conèixer-lo i a aprendre de la seva experiència. Aparco el cotxe davant la casa i poso de nou els peus a terra, perquè tot projecte necessita d'ambdues coses: d'ideologia i de terra on plantar-la.

Laia de Ahumada

Terra Franca

Artículo traducido por Jan Pascual