Fruits d’explotació de dones del sud global

El cultiu de maduixa fora de temporada constitueix un model paradigmàtic de la globalització agroalimentària. Es tracta d’una agricultura molt tecnificada i orientada a l’exportació que necessita una gran quantitat de béns per assegurar-ne la producció (pesticides, fertilitzants, plàstics d’hivernacles, varietats patentades de plantes…) i depèn de les grans cadenes de distribució per a la comercialització als mercats europeus. És, així mateix, una agricultura intensiva que requereix una mà d’obra que sigui barata, abundant i disponible per als períodes de collita.

Aquest és el cas de Huelva, província que produeix quasi la totalitat de maduixes i maduixots de tot l’Estat espanyol i les dedica a l’exportació arreu d’Europa. Una part d’aquestes maduixes passa pel port de Barcelona, bé sigui per al consum propi a Catalunya o per facilitar l’exportació a altres indrets d’Europa.

Dades

• • L’any 2023, amb pràcticament 10.000 ha de cultiu, a Huelva es concentra el 97 % de la maduixa produïda a l’Estat espanyol amb un total de 349.123.000 kg de maduixa.
    [Font: Huelva Información].
    
    
  • Es tracta d’un cultiu principalment orientat a l’exportació: entre el 85-90 % de tota aquesta producció s’exporta, sobretot a Alemanya.
  • Les dones suposen el 80 % de la plantilla de gener a juny i se’n tornen posteriorment al seu país d’origen, fenomen anomenat contractació en origen. Milers de dones són reclutades (després d’un procés de selecció més que qüestionable), transportades i distribuïdes en les diferents explotacions.
    [Font: Justícia Alimentaria]
    
    
  • Les contractacions es fan al Marroc a través de l’Agència Nacional d’Ocupació Marroquina. Sovint les dones venen d’entorns empobrits. El perfil de contractació general respon a dones menors de 40 anys, amb fills o filles menors de 14 anys a càrrec seu. Aquesta circumstància garanteix que aquestes dones aguantin més vulneracions de drets i retornin quan finalitzi el període d’explotació.
  • Les treballadores venen amb contractes de tres, sis o nou mesos i són allotjades a les cases que els empresaris han construït a les seves pròpies finques. Estan aïllades dels pobles, de manera que els mecanismes de control sobre el treball es prolonguen a l’àmbit privat de les dones treballadores.
  • El permís de residència d’aquestes treballadores està condicionat a la vigència del contracte laboral amb el qual van accedir a l’Estat espanyol i la renovació de la temporada següent depèn exclusivament de la voluntat de la persona o l’empresa ocupadora. Això institueix una dependència absoluta de les treballadores davant l’empresariat, i les col·loca en un context de gran vulnerabilitat. Aquesta situació es veu agreujada pel fet que la gran majoria de les treballadores resideixen en les finques on treballen, la qual cosa limita la interacció amb la població local o l’aprenentatge de la llengua.
    [Fonts: ElDiario.es i Revista Soberanía Alimentaria]
    
    
  • Pel que fa als impactes sobre el medi ambient, està àmpliament documentada la situació crítica que experimenta l’entorn del parc de Doñana a causa de la sobreexplotació per part del sistema intensiu de la maduixa a Huelva, fet que està comportant la pèrdua de molts dels paisatges, flora i fauna d’aquest emblemàtic parc natural. A açò cal sumar, entre d’altres, la contaminació per l’ús de pesticides, herbicides i fertilitzants de síntesi química; així com el plàstic dels hivernacles.
    [Fonts: CREAF i La Vanguardia]
    
    
  • A Catalunya, l’any 2022 més del 80 % de les maduixes i maduixots presents a Mercabarna van arribar de la província de Huelva. Concretament, Catalunya va importar 2.454.795 kg de maduixes de Huelva i 5.940.861 kg de maduixot, el que suposa un total de 8.395.656 kg. Això no representa el total d’importacions, sinó només les que passen per les instal·lacions de Mercabarna.
    [Font: Mercabarna]

 

Amb el suport de