Una història d’espoli i explotació als països del sud global

Catalunya té una tradició molt important relacionada amb les flors: el dia de Sant Jordi. Tot i això, la flor més emblemàtica d’aquesta diada té molt poc de local, ja que la major part de les roses venen de Colòmbia i Equador, amb les conseqüències que això comporta tant en l’àmbit social com en l’ambiental. D’altra banda, la rosa del Maresme, que als anys setanta cobria fins al 80 % de la demanda de Sant Jordi, ha quedat relegada a un lloc simbòlic. Això ha sigut així degut a l’arribada de flors des de l’estranger a un preu molt més competitiu, però també per les restriccions en els usos de pesticides a Catalunya i la falta d’aigua. Amb tot això, es deslocalitza la producció a països del sud en recerca de mà d’obra barata i legislacions mediambientals més permissives, per obtenir un producte low cost i vendre’l a un preu competitiu.

En aquests països d’origen (Colòmbia i Equador), les dones són la principal força de treball en aquestes maquiles dedicades a l’exportació de flors. A Colòmbia, representen el 80 % del personal de la indústria de la floricultura, i ho fan per un salari de 4 euros al dia (menys del que arribem a pagar per una rosa a la diada), que ni tan sols dona per cobrir les necessitats més bàsiques. Treball temporal, hores extres sense remuneració especial, acomiadament per embaràs, persecució sindical i fins i tot assetjament sexual són pràctiques habituals en aquestes explotacions. Cal preguntar-se, doncs, fins a quin punt és sostenible mantenir aquest tipus de tradició a Catalunya.

Dades

• • L’any 2022, l’origen de les flors que s’importen a Catalunya (1.056 tones) no ha variat massa respecte de l’última dècada. La major part prové de Colòmbia (52 %), Holanda (26,68 %) i l’Equador (20,58 %).
    [Font: Idescat]
    
    
  • S’estima que la quantitat d’aigua utilitzada pel sector de les roses a Colòmbia equival a la d’una ciutat de 600.000 habitants. A Colòmbia cada dia es produeixen de mitjana cinc intoxicacions al sector floricultor. Per cada hectàrea de rosa i per cada hectàrea de clavell es produeixen entre 40 i 150 kg al mes de residus, la major part dels quals estan impregnats amb pesticides.
  • A Colòmbia, les dones representen el 80 % del personal de la indústria de la floricultura i es produeix un fenomen anomenat «maquilació» del treball, a l’estil de les zones franques tèxtils d’Amèrica Central. La gran majoria de les empreses no autoritzen la sindicalització i exigeixen qualsevol quantitat d’hores extres sense remuneració especial, amb contractes de duració molt curta i és habitual l’acomiadament quan les dones estan embarassades. Aquest sistema exportador de flors se sustenta gràcies a uns salaris molt baixos: uns 120 € al mes, 4 € al dia, el que no arriba ni a mitja cistella de productes bàsics en aquest país.
    [Fonts: ODG, Campanya No et mengis el món i Font: Las mujeres en la industria colombiana de las flores]
    
    
  • A Colòmbia, el subministrament de flors per a l’exportació implica unes jornades que es poden estendre fins a les 10 i 12 hores diàries tallant flors a un ritme de 400 flors per hora.
    [Font: El Salto]
    
    
  • L’any 2022, es van vendre al voltant de 6 milions de roses a Catalunya, el que va suposar un 43 % més que l’any 2021. El preu final al consumidor es va situar al voltant dels 4 i 5 €.
    [Font: Roses Sant Jordi].

Font: Idescat

 

Amb el suport de