Sobre com ens beneficiem de l’ocupació del Sàhara Occidental

El Marroc ha anat construint un entramat institucional i d’infraestructures destinat a normalitzar, legitimar i consolidar el que és una annexió il·legal del Sàhara Occidental. Paral·lelament, el règim marroquí aprofita l’ocupació per a beneficiar les seves elits de l’espoli dels grans recursos naturals i riqueses del territori, entre aquests, la pesca. El desenvolupament d’aquestes infraestructures està orientat a l’extractivisme exportador, no a desenvolupar la sobirania alimentària de la població.

Aquest model, doncs, contribueix a perpetuar i profunditzar l’ocupació, així com el desequilibri demogràfic de la regió amb l’atracció de la població treballadora del Marroc per l’ocupació civil il·legal. En aquest sentit, Catalunya i Espanya són un element clau per cronificar aquest sistema, ja que bona part del pop congelat que arriba als nostres supermercats (sovint venut com si fos gallec) ho fa a través d’empreses marroquines que operen a Djala (territori sahrauí). Igualment, moltes empreses del sector pesquer espanyol, sobretot andaluses, canàries i gallegues, estan molt lligades al sector pesquer del Sàhara Occidental. Paral·lelament, diversos informes de la FAO alerten sobre la disminució de captures del pop a escala mundial (i també al Marroc) a causa de la sobrepesca i els impactes ambientals que genera aquest tipus de pràctiques basades en la pesca d’arrossegament.

Dades

• • Prop de dos terços del pop que es consumeix a Espanya provenen del Marroc o Mauritània. La captura local de pop només cobreix, els anys més optimistes, entre el 10 i el 30 % del consum anual de pop a Espanya.
  • Tot i que és espanyol, la major part del pop tampoc és gallec, pel fet que la Xunta reporta descàrregues de prop de 2.000 tones/any, el que representa tan sols el 4,5-6 % del consum anual a Espanya. En aquest sentit, les dades que es tenen de captures en l’àmbit estatal desperten bastants dubtes pel que fa a la veracitat, ja que es poden trobar informacions contradictòries segons les fonts que es consultin
  • En el cas de Catalunya, l’any 2022, l’Idescat xifra en 4.190 tones les importacions de pop, de les quals el 35,74 % prové de Mauritània i el 33,87 % del Marroc; fet que visibilitza que el sistema d’importacions de pop a Catalunya segueix la mateixa tendència que en el cas d’Espanya.
  • El Marroc és el major productor de peix d’Àfrica i 17è en el món. El sector de la pesca aporta entre el 2 i el 3% del PIB marroquí i representa més de la meitat de les exportacions alimentàries totals. El 80 % dels peixos capturats al Marroc i el Sàhara Occidental són pelàgics, com les sardines. Els cefalòpodes, com el pop, representen tan sols el 7 % de les captures; però, com que tenen un preu tan elevat, aporten el 42 % del valor monetari del sector pesquer.
  • Pel que fa específicament al pop, el Marroc n’és un dels primers productors del món. Tot i això, en les aigües atlàntiques marroquines no hi ha pop. La FAO ha identificat tres estocs diferents de pop a la regió de l’Atlàntic Central Oriental. L’estoc de pop més al nord de la costa atlàntica africana és el que es troba en la regió de Dajla, en aigües del Sàhara Occidental ocupat. En aquest sentit, els 1400 km de costa atlàntica de les aigües adjacents al Sàhara Occidental estan controlades per l’estat marroquí, igual que la major part del territori.
  • Així doncs, bona part del pop comercialitzat a Espanya prové específicament d’empreses marroquines que operen a Dajla. Són empreses marroquines, però amb socis i capital estrangers: europeu, francès o espanyol, entre d’altres. De fet, moltes empreses del sector pesquer espanyol, sobretot andaluses, canàries i gallegues, estan molt lligades al sector pesquer del Sàhara Occidental, sigui perquè són sòcies d’altres empreses pesqueres marroquines o perquè capturen aquest pop elles mateixes fora de les aigües de l’Estat espanyol.
  • En l’àmbit espanyol, hi ha una àmplia xarxa d’empreses que importen matèria primera del Sàhara per a comercialitzar-la i distribuir-la a posteriori. Aquestes firmes es localitzen principalment a Galícia, com per exemple Salgado Congelado SL, Discefa o Canosa, però també marques com Viveros Merimar (Palència) o Angulas Aguinaga (Euskadi). Les quantitats de pop de Dajla venudes a l’any són força significatives: 2.000 tones en el cas de Profand i 9.200 tones en el cas de Discefa. Aquestes empreses són les encarregades d’abastir-ne altres de majoristes (Makro), grans superfícies (El Corte Inglés), supermercats (Carrefour, Mercadona, etc.), hotels, restaurants i fins i tot escoles.
  • D’altra banda, una font important dels ingressos del sector pesquer en territoris ocupats és la possessió de llicències de pesca, molt lligades a la corrupció, ja que el règim les lliura de manera opaca i arbitrària. La decisió d’atorgar llicències de pesca és una prerrogativa més del mateix monarca, qui sovint les assigna als seus súbdits en les visites oficials a tall de regal. Les llicències de pesca són un recurs rendista, pel fet que aquelles persones que les posseeixen poden simplement llogar-les a d’altres per explotar-les o viure d’un percentatge dels beneficis de l’explotació. A més, hi ha una xarxa complexa de corrupció i negocis il·legals de les forces de seguretat marroquines. Una part considerable dels alts càrrecs militars destinats al Sàhara Occidental participen en aquest enriquiment il·lícit, entre ells, Abdelaziz Bennani, inspector general de les Forces Armades Reials i responsable militar de l’ocupació del Sàhara Occidental, així com del control marítim de les aigües del país. Aquest enriquiment il·lícit no es queda només al Marroc. Hi ha indicis que part de les llicències de diferents generals de les Forces Armades Reials, associats a l’empresa Keben Pêche, van passar a mans del grup espanyol AMASUA, dirigit per Amador Suárez Villa
  • Cap dels beneficis anteriorment mencionats tenen cap impacte en el poble sahrauí. Les resistències sahrauís actuals lluiten activament per reivindicar la sobirania del territori i els recursos naturals, així com per visibilitzar les complicitats econòmiques, empresarials i institucionals que operen darrere d’aquest acaparament. De fet, la població sahrauí ni tan sols pot permetre’s aquest peix a causa de l’elevat preu que té com a producte d’exportació.
    [Fonts: Idescat, 2022 i informe Los tentáculos de la ocupación, 2019]
    
    
  • En relació amb l’impacte ambiental d’aquesta activitat, diversos estudis de la FAO alerten sobre la sobreexplotació pesquera i la consegüent problemàtica per abastir la demanda global de pop. D’ençà que els desembarcaments van assolir el seu màxim l’any 2017 (402.000 tones, les captures han caigut entre un 6 % i un 7 % en l’àmbit mundial.
    [Font: SeaFood Media i Globefish FAO].
    
    

Font: Idescat

 

Amb el suport de