Daniel LÓPEZ

Els estudis oficials sobre distribució dels aliments a l’Estat espanyol només inclouen dos tipus de circuits: el canal “tradicional” (central o cooperativa en origen – merca – petit comerç tradicional) i el canal “modern” (central hortofrutícola – plataforma de compra – grans superfícies). Sabem que la sobirania alimentària i les economies alternatives estan creant uns altres canals que responguin a lògiques diferents. Pot el petit comerç formar-ne part?

 
canal tradicional
canal moderno
 

Segons els estudis del Ministeri d’Agricultura, la comercialització d’aliments frescos es realitza en un 50€ a través del “canal modern” i més o menys un terç a través del “canal tradicional”. Si atenem als productes elaborats, la quota de mercat del canal modern assoleix el 90%. La concentració de la comercialització en el canal modern és creixent des de fa dècades i està en mans de 5 empreses distribuïdores, que acaparen al voltant del 60% de les vendes totals en aquest tipus de circuits.

Els productes frescos comercialitzats a través del canal modern són normalment més cars i de pitjor qualitat que en el canal tradicional. Els grans volums comercialitzats requereixen un major temps per dur el producte des de la terra fins als lineals del supermercat i una logística bastant complexa. Per això, les condicions de producció (varietats, tractaments post-collita, etc.) atenen més a la logística que a la qualitat; apareixen moltes pèrdues de producte i la qualitat final de l’aliment en queda afectada sensiblement a causa del transport i l’emmagatzematge.

L’estratègia de les grans superfícies per obtenir beneficis es basa en vendre moltes unitats amb poc marge. Per això, tracten d’eliminar la competència i oferir un producte elaborat molt econòmic (amb matèries primeres de pèssima qualitat i pressionant a la baixa els preus pagats a l’agroindústria i a la producció) amb “producte ganxo” . En alguns estudis es mostra com la producció obté un marge net major en el canal modern. Amb tot, són molt pocs els productors i productores que accedeixen a aquest tipus de circuit comercial, ja que requereix grans despeses i inversions i grans volums de producció.

Pel que fa al canal tradicional, està molt lluny de ser una alternativa sostenible pels sistemes agroalimentaris locals. La xarxa de mercas suposa en l’actualitat un estrangulador de valor afegit per als qui produeixen. Aquesta xarxa d’infraestructures públiques s’ha convertit en un espai on els actors distribuïdors majoristes (“assentadores”) concentren les produccions en poques mans i des d’on s’imposen preus molt baixos a la producció. La xarxa de mercas no té cap compromís amb el producte local ni amb la qualitat dels aliments i, contràriament, s’ha integrat, com un conjunt més de nodes, en la xarxa global de la distribució alimentària, a esquenes dels circuits locals, recolzant els fluxos transnacionals privats, que només segueixen una lògica d’especulació .

Per la seva part, els petits comerços que s’abasteixen dels mercas, en general segueixen una lògica de preus (quan més econòmic, millor, vingui d’on vingui); i la seva estratègia per sobreviure generalment es basa en vendre aliment a preu baix (de mala qualitat) i treballar moltes hores per aconseguir una mínima renda (auto-explotació).

NOUS CIRCUITS DE DISTRIBUCIÓ EN L’ENTORN LOCAL

En tot cas, reduir a dos canals les possibilitats de distribució alimentària existents oculta una gran diversitat de configuracions que reverteixen un gran interès des de la perspectiva de les xarxes alimentàries alternatives i la sobirania alimentària. Tot i que els circuits alternatius existents són minoritaris, potser suposen la base per una re-localització i diversificació dels fluxos agroalimentaris. Al recolzar-los es podrien generar impacte (socials i ecològics) positius a gran escala.

En els darrers anys estem observant una certa re-configuració de la distribució local que es caracteritza per una gran diversitat de circuits i xarxes que combinen els fluxos i les lògiques globals amb les locals, com estratègia de supervivència dels petits operadors. Així, apareixen altres models com les cadenes cooperatives de petit comerç que estan sorgint a diverses comunitats autònomes; les cooperatives de producció que estan obrint botigues al públic o creen estructures de distribució per al petit comerç en l’entorn local; el petit comerç que s’abasteix directament de producte local; o les pròpies persones productores que estan obrint botigues al medi rural (normalment negocis familiars) o en ciutats properes (normalment en grups organitzats). També els models més assentats de xarxes alimentàries alternatives segueixen desenvolupant-se, com els grups de consum, la venda a peu de finca, els mercats de pagès o el consum social.

EL PETIT COMERÇ: UNA ALIANÇA IMPOSSIBLE?

A l’Estat espanyol existeixen a l’actualitat prop de 485.000 petits comerços, que representen prop del 25% de les vendes totals del comerç alimentari. El 90% dels establiments té menys de nou persones treballadores i prop del 80% compta amb dues persones o menys. El perfil de la persona que atén al públic és bastant homogeni: persones grans, treball principalment autònom i salaris baixos.

L’estratègia més generalitzada per mantenir una renda mínima passa per obrir moltes hores, i per tant per l’auto-explotació. Dependre del treball propi permet una gran flexibilitat, que ha permès que el petit comerç aguanti millor que les grans superfícies els darrers anys de reducció del consum. Malgrat tot, la situació del petit comerç no és còmoda, i busca formes de diferenciar-se de les grans superfícies, a les que identifiquen com la seva principal amenaça.

En aquest sentit, cada cop més petits comerços opten per introduir producte local, tant aliments frescos com elaborats. Els avantatges són diversos: productes més frescos, més adaptats a la identitat i a les tradicions de cada zona, de major qualitat, i amb menors preus, ja que es redueixen els intermediaris (un 41% del preu final en el canal tradicional de comercialització del tomàquet). En alguns casos, el petit comerç parla de treball local, d’economia local, de reforçar els llaços locals enfront els fluxos globals. No en va, recolzant-nos en dades oficials, el model de canal tradicional deixa fora de les comarques de producció, almenys, el 70% del valor afegit del producte.

Les grans superfícies són un enemic comú que podria apropar al sector agrari (incloent la petit agroindústria) i el petit comerç. Des d’aquesta perspectiva, és possible construir aliances per la sobirania alimentària.

El petit comerç suposa una xarxa de distribució de proximitat immensa, que cobreix tot el territori. Amb tot, aquesta possible aliança topa amb àmplies desconfiances entre els dos actors (producció i comercialització), que han estat cultivades des de fa dècades. El petit comerç es resisteix a comprendre que canviar de model suposa construir un projecte comú, més enllà dels preus i dels marges comercials. Un projecte que inclou a producció, distribució i consum locals, i en el que cada part ha d’arriscar-se i posar energia i recursos de la seva part. Requereix confiar en la resta d’actors de la cadena productiva local i posar a totes les parts a la mateixa alçada, per buscar l’interès comú. Per això, les propostes que vinguin des del consum i el sector agrari han de ser fermes i clares, i posar a cadascú al seu lloc. En tot cas, hi ha diversos reptes per afrontar en aquest camí.

Un d’aquests reptes és la idea errònia que el petit comerç només pot comprar al mateix preu que el que li ofereixen els mercas. Per un costat, als mercas hi ha preus molt diversos i qualitats de producte molt diferents. El producte local pot tenir la millor qualitat i, per tant, pot assolir millors preus. Limitar l’estratègia d’allò local als preus baixos és una bogeria que només beneficia als models agro-industrials i per això és fonamental comunicar la importància de consumir local. A més, aconseguir preus justos també depèn de la capacitat de producció i el comerç de construir xarxes de distribució eficients, que puguin equiparar-se als costos que suposen mercas. Per això és molt important l’organització, tant de la producció com de la distribució.

Els menjadors escolar que s’han organitzat per tenir producte local i agroecològic estan establint ja centrals de compra, una experiència molt interessant per posar en pràctica aquestes aliances. Un exemple d’això és el de l’Associació de Menjadors Escolar que, amb el recolzament del Consell Comarcal del Maresme, a Barcelona, ha iniciat un projecte pilot de Central de Compres amb la participació d’11 iniciatives de producció local i 10 empreses que gestionen 13 menjadors escolars.

Aquest tipus de xarxes presenta un innegable interès social, per la seva capacitat d’enfortir i protegir les economies locals i de limitar els impacte ecològics de les xarxes de distribució globals. Per això, els organismes i entitats públiques per la distribució alimentària (com la xarxa de mercas i altres) haurien de prestar-los un recolzament especial. En l’actualitat, passa al revés, i a més la normativa higiènica-sanitària dificulta enormement la possibilitat de comercialitzar petites produccions en l’entorn local. La comercialització d’aliments ecològics en comerç convencional es veu alhora doblement dificultada per una normativa rígida i que no considera les especificitats d’aquestes xarxes. La flexibilització d’aquestes normatives pel context local, així com polítiques públiques que apostin decididament per aquestes xarxes, també poden suposar un important recolzament per al seu desenvolupament. Quin petit comerç necessitem?

1.- L’exemple de l’oli d’oliva, que les grans superfícies porten comercialitzant diversos anys a preus per sota els costos de producció, és especialment sagnant. Però ni molt menys és l’únic.
2.- Veure l’estudi La ruta del tomate, realitzat per Mónica Vargas i Olivier CHantry, y publicat el 2014 per l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG).
Daniel López
Ecologistas en Acción

Artículo traducido por Yago Calbet

  CONTINUA EL DEBAT

ALIANCES AMB EL PETIT COMERÇ

Seguirem aprofundint en aquest tema en els propers continguts i voldríem comptar també amb la vostra aportació i experiència. Quin penseu que pot ser el paper del petit comerç en els canals curts de comercialització? Coneixeu casos on les aliances entre ells i el sector productiu estigui funcionant bé? Esperem els vostres punts de vista a la secció de comentaris d’aquest article a la continuació.

 
 


Esperamos que este artículo te haya resultado interesante. Agradecemos tu apoyo

blog comments powered by Disqus

Utilizamos cookies para mejorar tu experiencia al navegar por la web.

Si continúas navegando, aceptas su uso. Saber más

Acepto
El sitio web de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas (www.soberaniaalimentaria.info) utiliza cookies para mejorar la experiencia de los usuarios, facilitando la navegación por nuestra web. Estamos haciendo todo lo posible por facilitar el uso de dichas cookies, así como su gestión y control al utilizar nuestros servicios.

¿Qué son las cookies?

Las cookies son pequeños archivos de texto que se almacenan en el dispositivo del usuario de Internet al visitar una página web. Es el operador del sitio web el que determina qué tipo de información contiene dicha cookie y cuál es su propósito, pudiendo además ser utilizada por el servidor web cada vez que visite dicha web. Se utilizan las cookies para ahorrar tiempo y hacer la experiencia de navegación web mucho más eficiente. No obstante, pueden ser usadas con varios propósitos diferentes que van desde recordar la información de inicio de sesión o lo que contiene un pedido de compra.

¿Cómo utiliza Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas las cookies?

Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas tan solo utilizará las cookies que nos dejes utilizar. Tan solo leeremos o escribiremos cookies acerca de tus preferencias. Aquellas que hayan sido instaladas antes de modificar la configuración permanecerán en tu ordenador y podrás borrarlas haciendo uso de las opciones de configuración de tu navegador. Podrás encontrar más información al respecto más adelante.

1. Cookies propias

Se trata de cookies técnicas que recogen información sobre cómo utiliza el sitio web (por ejemplo, las páginas que visitas o si se produce algún error) y que también ayudan a Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas a la localización y solución de problemas del sitio web. Las cookies técnicas son imprescindibles y estrictamente necesarias para el correcto funcionamiento de un portal web y la utilización de las diferentes opciones y servicios que ofrece. Por ejemplo, las que sirven para el mantenimiento de la sesión, la gestión del tiempo de respuesta, rendimiento o validación de opciones.

Toda la información recogida en las mismas es totalmente anónima y nos ayuda a entender cómo funciona nuestro sitio, realizando las mejoras oportunas para facilitar su navegación.

Dichas cookies permitirán:

  • Que navegues por el sitio.
  • Que www.soberaniaalimentaria.info recompile información sobre cómo utilizas la página web, para así entender la usabilidad del sitio, y ayudarnos a implementar las mejoras necesarias. Estas cookies no recogerán ninguna información sobre ti que pueda ser usada con fines publicitarios, o información acerca de tus preferencias (tales como sus datos de usuario) más allá de esa visita en particular.
Si tienes dudas o quieres hacernos alguna pregunta respecto de las cookies que utilizamos, puedes remitirnos tu consulta al correo electrónico info@soberaniaalimentaria.info

2. Cookies de terceros

Existe una serie de proveedores que establecen las cookies con el fin de proporcionar determinados servicios. Podrás utilizar las herramientas de estos para restringir el uso de estas cookies. La siguiente lista muestra las cookies que se establecen en la página web www.soberaniaalimentaria.info por parte de terceros, los fines para los que se utilizan y los enlaces a páginas web donde se puede encontrar más información sobre las cookies:

·       Cookies analíticas:

Las cookies de Google Analytics se utilizan con el fin de analizar y medir cómo los visitantes usan este sitio web. La información sirve para elaborar informes que permiten mejorar este sitio. Estas cookies recopilan información en forma anónima, incluyendo el número de visitantes al sitio, cómo han llegado al mismo y las páginas que visitó mientras navegaba en nuestro sitio web.

http://www.google.com/intl/es/policies/privacy        

·       Cookies técnicas:

AddThis es una empresa tecnológica que permite a los sitios web y a sus usuarios compartir fácilmente el contenido con los demás, a través de iconos de intercambio y de los destinos de bookmarking social. Las cookies AddThis se utilizan con el fin de habilitar el contenido para ser compartido. AddThis también se utiliza para recopilar información sobre cómo se comparte contenido del sitio web. Las cookies ayudan a identificar de forma única a un usuario (aunque no de forma personal, sino en cuanto a dirección) para no repetir tareas dentro de un periodo de tiempo especificado.

http://www.addthis.com/privacy

Disqus es un servicio gratuito que permite añadir comentarios a diferentes elementos de este sitio web. Disqus guarda en cookies tu identificación anterior en este sitio web o en otro para que no sea necesario iniciar sesión cada vez que utilices el mismo navegador.

https://help.disqus.com/customer/portal/articles/466259-privacy-policy

Cómo desactivar las cookies

Para cumplir con la legislación vigente, tenemos que pedir tu permiso para gestionar cookies. En el caso de seguir navegando por nuestro sitio web sin denegar su autorización implica que aceptas su uso.

Ten en cuenta que si rechazas o borras las cookies de navegación algunas características de las páginas no estarán operativas y cada vez que vayas a navegar por nuestra web tendremos que solicitarte de nuevo tu autorización para el uso de cookies.

Puedes modificar la configuración de tu acceso a la página web. Debes saber que es posible eliminar las cookies o impedir que se registre esta información en tu equipo en cualquier momento mediante la modificación de los parámetros de configuración de tu navegador:

Configuración de cookies de Internet Explorer

Configuración de cookies de Firefox

Configuración de cookies de Google Chrome

Configuración de cookies de Safari

Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas no es titular ni patrocina los enlaces indicados anteriormente, por lo que no asume responsabilidad alguna sobre su contenido ni sobre su actualización.

El usuario puede revocar su consentimiento para el uso de cookies en su navegador a través de los siguientes enlaces:

Addthis: http://www.addthis.com/privacy/opt-out

Google Analytics: https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=None

Google, Twitter, Facebook y Disqus: A través de los ajustes de cada navegador más arriba indicados para la desactivación o eliminación de cookies.